Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esplendor
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPLENDOR m. o f.
Esclat magnífic de claror, de magnificència; cast. esplendor. Objecte clar eminent esplendor, Trobes V. Maria 97. Tant fa més splendor e claretat en aquella, Albert G., Ques. 78. Coronada de llum i esplendor, Canigó xi. Dexant apart l'esplendor de ma noblesa, Vilanova Obres, xi, 235.
    Fon.:
əspləndó (Barc., Palma); esplendóɾ (Val.).
    Etim.:
pres del llatí splendore, mat. sign.