Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esplet
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPLET m.
|| 1. Collita; conjunt de fruits produïts en una vegada, especialment si són abundants (Empordà, Vallès, Camp de Tarr., Bal.); cast. cosecha. «Quin goig que fan enguany tots els esplets!»«Hi ha bon esplet de blat». «L'any passat hi hagué esplet d'oliva». Esplet de falç: la collita de blat o d'ordi (Camp de Tarr.). Mès-les en prest en la compra de cuncabella per XXXVI morabatins entr'eles e'ls esplets que auien feit de III ans, doc. segle XII (Pujol Docs. 15). Sempre que han cullits los fruits e'ls esplets... los malmeten e'ls deguasten, Llull Cont. 121, 9. Si algun se clama d'altre d'algunes coses seents o movents de què isca o puxa exir algun fruyt o esplet, Cost. Tort. IV, xvii, 15. Lo qual cens és tengut de fer en temps que ha esplet al dit camp, doc. a. 1308 (RLR, viii, 50). Offerian primícias de tots los esplets del any, Alegre Transf. 88. Varen plantar-lo de vinya, únic esplet que podia fer-se en aquell terrer, Pous Empord. 8. Parleu-me dels seus horts on may s'acaba l'esplet primaveral, Llorente Versos, i, 187.
|| 2. fig. Producte; cosa produïda o obtinguda amb esforç; cast. cosecha, producto. Aconseguir l'esplet de la vera beneuyrança, Genebreda Cons. 107. Aquell gran esplet que molts desnatura | en la joventut per molt praticar, Proc. Olives 73. E que l'esplet de ses amors sia perdut, Obra vells 15. Ab l'escalf de sa jovenesa y ab l'esplet de son enginy, Genís Julita 76.
|| 3. Abundància, gran quantitat (Mall.); cast. montón. «Enguany hi ha un esplet de formigues que tot s'ho mengen». «Si em fas venir, te donaré un esplet de clotellades». Mos repartia més esplets de bescollades, Alcover Cont. 358. Passa hey ha de vagueria, | esplet de gent que no sap | gonyar-se es pa, Roq. 3.
    Loc.

Posar sa falç a s'esplet d'un altre: cast. meter la hoz en mies ajena (Ferrer Parpal Dicc.).
    Refr.

—«Bon guaret fa bon esplet»: vol dir que per fer produir la terra l'han de llaurar profundament i no plànyer-li la feina.
    Fon.:
əsplέt (or.); əsplə́t (mall., Ciutadella).
    Etim.:
del llatí explĭcĭtu, part. pass. de explĭcare ‘desplegar, desenvolupar, produir’ (cf. Wartburg FEW, iii, 311-312, amb abundants referències a les formes fr. esploit, prov. espleit, etc.).