Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  espluga
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPLUGA f.
|| 1. Cova; cavitat sota una roca (Solsona, Urgell); cast. cueva. Aquexa tua ydola, spluga de anamorats, font de vicis e archiu de mentides, Metge Somni iv. Dient que del temple qui era casa de Déu e de oració fahien spluga dels lladres, Collació (Col. Bof. xiii, 326). Se n'era trobada dins d'una spluga o coua, Boades Feyts 151. Ho demostra bé la Fada | de les esplugues d'Artà, Aguiló Fochs foll. 92.
|| 2. topon. a) Nom d'una masia del terme d'Osormort (Plana de Vic) i una altra del terme de Villec (Alt Urgell).—b) Espluga Calba: vila de 1.300 habitants situada en les Garrigues, a 13 qm. de les Borges Blanques.—c) L'Espluga de Francolí: vila de 3.300 habitants, situada a la Conca de Barberà, a cinc qm. de Montblanc.—d) Espluga de Serra: poble de 430 habitants, situat en la Noguera Ribagorçana, a 28 qm. de Tremp.—e) Les Esplugues: caseriu del municipi de Mur, en la Conca de Tremp.—f) Esplugues del Llobregat: vila de 2.700 habitants, situada en el Pla de Barcelona, a 3 qm. de Sant Feliu de Llobregat.
|| 3. Espluga: llin. existent a Marçà. Esplugues: llin. existent a Barc., Tona, Vilan. i G., Aiguamúrcia, Marçà, Brafim, Valls, Ll., Albaida, Agullent, Alcoi, Al., Artà, etc.
    Etim.:
del llatí vulgar spelūca, variant de spelunca, ‘cova’ (Coromines, AIL Cuyo, ii, 133).