DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPOLIAR v. tr.
Despullar, desposseir algú d'allò que li pertany; cast. espoliar. Resuscitat és de mort a vida, e ha espoliat infern e ha pujats Adam e tots sos amichs a paradís, Serra Gèn. 250. Per altres anys següents del temps que la dita ciutat de Barcelona e lo dit receptor foren spoliats de la recepció de la dita leuda, doc. a. 1508 (Ardits, iii, 211). Àmbit mut | de temple espoliat, Dolç Somni 87.
    Fon.: əspuliá (Barc.); espoliáɾ (Val.); əspoliá (Palma).
    Etim.: pres del llatí spoliare, ‘despullar’.