DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPONERA f.
|| 1. ant. Tela amb què es cobria l'espona o costat del llit. Una tela sotil per sponera del dit lit, doc. a. 1523 (Alós Inv. 38).Pedra esponera: De tortar IX pedres qui són appellades esponeres, doc. a. 1340 (Rubió Docs. cult. ii, 64).
|| 2. ant. Ala d'exèrcit; conjunt de tropes que s'estenia per un costat de la host; cast. ala, flanco. Sap Déus quina nuyt hagren los francesos... que'ls almugàvers feriren en les esponeres e matauen gents, Muntaner Cròn., c. 139. Feya de sa host tres parts quasi eguals... e de la una a la altra havia trenta peus; és ver que a la primera feya sponeres per los costats, Eximenis, XII Crestià, c. 268 (ap. Aguiló Dicc.). Açò que los de Spanya appellen ales, los scots ho appellen sponeres, que són axí com ales per los costats de la davantguarda e reeguarda, ibid., c. 274 (Aguiló Dicc.).
|| 3. Ufania, exuberància; eixamplament abundós d'una cosa cap a l'exterior; especialment, abundància de fullatge, de brancam, i per ext., d'ornaments i adherències del vestit (Mall.); cast. ufanía, lozanía. «Madò Bet, s'aufabeguera | que teniu en es portal | haureu mester sa destral | per tallar-li sa ramera; | ella duu més esponera | que qualsevol olivera | de dins s'hort de La Real» (cançó pop. Mall.). Ningú sap com era | que dins l'esponera | de l'hort senyorívol, | fent-lo més ombrívol, | creixia la rama d'antiga olivera, Alcover Cap al tard 56. Damunt la ribera | hi ha tombs de bambú cabanyes fenyent; | els arbres ho ensostren amb verda esponera, Carner Lluna 178. Posar-ho tot en esponera: treure massa fullatge i fer poc fruit. «Aquest blat duu molta d'esponera»: es diu d'un blat ufanós, que creix amb molta força.
|| 4. fig. Cosa abundant i inútil o de poca substància; cast. hojarasca. La noblesa de nom no és més que esponera, Penya Mos. iii, 32. Avuy s'usa una altra gent | que du molta d'esponera, Ignor. 35.
    Fon.: əsponéɾə (mall.).
    Etim.: derivat de espona ‘costat de llit’, ‘part forana, perifèria’, ‘part exterior’.