Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure esporuguir
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

ESPORUGUIR v. tr.: cast. amedrentar, atemorizar.
|| 1. Fer tenir por. La retirada d'en LluŪs l'afalagava i esporuguia alhora, Oller Pap. 46. Fou esporuguida la meva amiga, Carner Ofrena 21.
|| 2. refl. Agafar por; omplir-se de temenÁa. Tantost la nineta 'ls veu, | se esporugueix y esgarrifa, Camps i F., Poes. 43.
††††Fon.:
əspuɾuɣŪ (or.); aspoɾuɣŪ (occ.).
††††Conjug.:
segons el model partir.
††††Var. form. i sinÚn.:
esporucar.
††††Etim.:
derivat de poruc.