DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPORUGUIR v. tr.: cast. amedrentar, atemorizar.
|| 1. Fer tenir por. La retirada d'en Lluís l'afalagava i esporuguia alhora, Oller Pap. 46. Fou esporuguida la meva amiga, Carner Ofrena 21.
|| 2. refl. Agafar por; omplir-se de temença. Tantost la nineta 'ls veu, | se esporugueix y esgarrifa, Camps i F., Poes. 43.
    Fon.: əspuɾuɣí (or.); aspoɾuɣí (occ.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Var. form. i sinòn.: esporucar.
    Etim.: derivat de poruc.