Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. esposar
veure  2. esposar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESPOSAR v. tr.: cast. desposar.
|| 1. Unir o prometre en matrimoni. Trametem missatgers al rey de Portugal per tractar matrimoni entre Nós e la infanta filla sua,... mas finalment los dits missatgers nostres esposaren en nom nostre la dita infanta, Pere IV, Cròn. 250. Ans de la missa los sposaren e lo diumenge aprés foren fetes les bodes, Tirant, c. 98. Vos vull col·locar e sposar ab lo Fill meu, Villena Vita Chr., c. 38.
|| 2. Prendre per espòs o esposa. Quantes vegades | n'has esposades | morir devies, Spill 6812. Al dissapte feren tractes y al diumenge l'esposí, cançó pop. (ap. Milà Rom. 312).
|| 3. refl. Prometre's o unir-se en matrimoni. Ell se esposà ab ella y la prengué per muller, Comalada Pierres Prov. 76.
    Fon.:
əspuzá (Barc.); esposáɾ (Val.); əspozá (Palma).
    Etim.:
del llatí sponsare, mat. sign.

2. ESPOSAR v.,
grafia incorrecta: V. exposar.