Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. esposar
veure  2. esposar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESPOSAR v. tr.: cast. desposar.
|| 1. Unir o prometre en matrimoni. Trametem missatgers al rey de Portugal per tractar matrimoni entre Nós e la infanta filla sua,... mas finalment los dits missatgers nostres esposaren en nom nostre la dita infanta, Pere IV, Cròn. 250. Ans de la missa los sposaren e lo diumenge aprés foren fetes les bodes, Tirant, c. 98. Vos vull col·locar e sposar ab lo Fill meu, Villena Vita Chr., c. 38.
|| 2. Prendre per espòs o esposa. Quantes vegades | n'has esposades | morir devies, Spill 6812. Al dissapte feren tractes y al diumenge l'esposí, cançó pop. (ap. Milà Rom. 312).
|| 3. refl. Prometre's o unir-se en matrimoni. Ell se esposà ab ella y la prengué per muller, Comalada Pierres Prov. 76.
    Fon.:
əspuzá (Barc.); esposáɾ (Val.); əspozá (Palma).
    Etim.:
del llatí sponsare, mat. sign.

2. ESPOSAR v.,
grafia incorrecta: V. exposar.