DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPURNA f.
|| 1. Partícula inflamada que es desprèn d'un cos en combustió o fortament fregat; cast. chispa. Molts no eren bastans a una sola espurna del seu foch apagar, Corbatxo 62. Entrellaçant-la amb lletres d'espurnes i llampecs, Atlàntida iii. Feya etgegar la roda... y arrancava un raig d'espurnes de la mola, Vilanova Obres, iv, 50.
|| 2. Esquitx; partícula que es desprèn d'un líquid; cast. salpicadura.
|| 3. Porció molt petita d'una cosa; cast. chispa, pizca. Qui de aquell reeb alguna spurna de sapiència vera, Peccador remut 28 (Aguiló Dicc.). Una espurna de bon sentit d'altre temps, en mig del seu magí térbol, el va fer adonar de la seva obra, Massó Croq. 148. a) Espurna de mal: focus incipient d'infecció que apareix en alguna part del cos (Solsona, Cardona).—b) Espurnes de menaces: manifestacions d'amenaça més o menys velades. Informats que lo dit procurador tenia pres un hom qui era bé aparentat e sos amichs per rahó de la dita presó lançaven espurnes de menaces, doc. a. 1440 (Ardits, i, 413).
|| 4. fig. Persona molt viva d'enteniment, espavilada, deseixida (Empordà, Vallès, Camp de Tarr., Gandesa, Ribera d'Ebre); cast. chispa, centella. «Joan és una bona espurna!»«Quina espurna estàs fet!». Vaja, aquell xicot era una espurna, un estornell que valia tots los diners del món, Oller Pap. 57. Mala espurna, o simplement Espurna: persona massa deixondida i de males intencions, dolenta, que no se'n poden fiar. Espurna de celler: persona que té bon paladar per al tast del vi (Pineda).
    Loc.
—Tenir males espurnes: tenir mals jocs, esser temible (Vallès, Penedès, Camp de Tarr.).
    Fon.: əspúɾnə (pir-or., or., eiv.); aspúɾnɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Falset, Gandesa, Alcoi); aspúɾna (Andorra, Tortosa, Maestr., Val.).
    Intens.: espurneta, espurnica, espurniua, espurnota.
    Sinòn.: espira, purna.
    Etim.: de purna, mat. sign., amb el prefix es- tal vegada pres del sinònim espira, o simplement produït per una aglutinació d'article com la que ha donat origen a les formes estisores per tisores, estenalles per tenalles, etc.