DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPURNAR v. intr. o tr.
|| 1. intr. Llançar espurnes; cast. chispear, chisporrotear.
|| 2. Brillar com si es llancessin espurnes; cast. centellear. Un vell de noranta anys en la boca del qual el sol feya espurnar com bocinets de porcellana dues dentetes noves, Víct. Cat., Cayres 32. Es posava tan cofoia que fins li espurnaven els ulls, Pons Com an., 139. a) usat com a tr.: Y mos ulls encara espurnen | guspires del antich foch, Collell Flor. 32.
|| 3. tr. Tirar espurnetes o esquitxos de tinta damunt el peu, cap i davants dels llibres enquadernats (Tortosa).
    Fon.: əspuɾná (or.); aspuɾná (occ.).
    Sinòn.: espurnejar, espirejar.
    Etim.: derivat de espurna.