DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESQUADRA f.: cast. escuadra.
I. || 1. Porció d'exèrcit formada per cert nombre d'homes arrengats en files una darrera l'altra, en forma de quadrilàter. La primera squadra dels serayns era de deu rengues de serayns negres grans e forts e bé armats, Desclot Cròn., c. 5. Los moros ordenaren ses batalles..., e de continent que la una squadra de gent era cansada, anava-se'n aquella e venia-n'i altra, Tirant, c. 306. Alguns hòmens d'armes se desviaven de la pròpia esquadra, Egidi Romà, ll. iii, pt. 3a, c. 10. Una esquadra de vint y quatre soldats, doc. a. 1627 (Hist. Sóller, ii, 16). Lo cavall encubertat | com si fos un cap d'esquadra, Picó Engl. 19. Especialment: a) En l'organització militar actual, grup de cinc soldats comandat per un caporal.—b) Mossos de l'Esquadra: institució armada catalana destinada a la persecució de malfactors i a prestar servei d'armes a les institucions polítiques del Principat. El seu amo el fa perseguir pels moços de l'esquadra, Massó Croq. 186.
|| 2. Conjunt de vaixells de guerra. Ab dos galeras de la squadra d'Espanya, Entrev. Eyv. 56. En l'armada aèria, conjunt relativament nombrós d'avions, subdividible en alguns grups d'esquadrelles.
|| 3. Conjunt de gent que camina per un mateix paratge. Mira Déu la gran squadra d'elles [de les donzelles d'Atenes] a casa retornant, Alegre Transf. 19.
II. Escaire, instrument per a traçar perpendiculars i angles rectes. La esquadra se forma de la quarta part de un círcul; entre astròlechs conté noranta graus, Barra Artill. 50.
    Fon.: əskwáðɾə (or., bal.); askwáðɾa, askwáðɾɛ (occ., val.); eskwáðɾa (val.).
    Intens.: esquadrassa, esquadreta, esquadrella, esquadrota, esquadró.
    Etim.: deverbal del llatí exquadrare, cairejar'.