DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESQUARTERAR (dial. escorterar). v. tr.
|| 1. Tallar una persona o animal fent-ne quarters o trossos; cast. descuartizar. Los sancts Ignocents... en los braços de les mares eren troçaiats e scorterats, Pere Pasqual, Obres, i, 57. La ciutat de Redisco, lla hon los nostres missatgers havien morts e esquarterats e posats en la carniceria a quarters, Muntaner Cròn., c. 222. Fo feta justícia al dit malvat hom, ço és, pus fo scortarat, doc. a. 1398 (Ardits, i, 74). Dels quals presos lo dit gouernador ne ha fets partida penjar, e partida escorterar, doc. a. 1451 (BSAL, ix, 185). Ab destrals esquarterar féu e matar, Spill 9363. Per lo qual acte ell e altres, rossegats per la ciutat, foren scorterats, doc. a. 1488 (BSAL, ix, 287). Tenia un fill molt apassionat que lo Sr. Visrey ha fet squarterar per sos demèrits, doc. a. 1524 (BSAL, viii, 73).
|| 2. Trossejar una cosa; cast. despedazar. Trobà lo vel de Tisbe y ab dents rabiosos tot lo escorterà, Alegre Transf. 29. L'esquarterat puig d'enfront de l'ermita, Massó Croq. 73.
|| 3. Aplegar la vela del molí de vent deixant-ne només un triangle sense aplegar, equivalent a un terç o un quart de tota la vela (Mall.).
    Fon.: əskuɾtəɾá (or., men.); əskoɾtəɾá (mall.).
    Etim.: derivat de quarter.