DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESQUEIXALAT, -ADA adj.
|| 1. Mancat de queixals; cast. desmolado, descolmillado. L'avi Sàssola..., de nas carnós i boca esqueixalada i afable, Ruyra Pinya, i, 47.
|| 2. Que presenta interrupcions de la línia normal del seu perfil o superfície; cast. desportillado, desdentado. Se'ls presentà, a la dreta, l'escaxalada serra de Madràs, Oller Pil. Prim 104. La cíndria... els mostrava la escorxa escaixalada com un xerrach, Pons Auca 58. El ràfech de la teulada ix sobre eixes parets tot escaixalat a indrets, com per les ungles d'un gegant, Víct. Cat., Cayres 81.
|| 3. m. Cosa esqueixalada; interrupció de la línia normal d'una cosa; cast. desportilladura. Per l'esqueixalat d'una collada veien un troç d'Empordà, Pous Nosa 127.
    Fon.: əskəʃəlát (or., bal.); askeјʃalát (occ., val.).