DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESQUEIXAR v. tr.
|| 1. Esquinçar; cast. rasgar, desgarrar, romper. Ficant-se 'ls açots en la carn diuina | tirant esquexauen la pell e cortina | de tan sagrat cos, Passi cobles 48. Esquexa e romp totes les cauernes de Lipar, Curial, ii, 125. Los llops de mar i terra que vénen a esqueixar-la | s'amanseixen oint-la tan dolça sospirar, Atlàntida vi. No puc dir els gaudis d'amor pròpia que hi havia en allò d'esqueixar el silenci amb una veu ardida, Ruyra Parada 26.
|| 2. Arrancar d'una planta; partir una cosa seguint la direcció de les seves fibres; cast. desgajar. Com una branca | que de son tronc un braç cruel esqueixa, Canigó x. En son interior quelcom s'esqueixa | arrabassat de rel, Alcover Poem. Bíbl. 68. Esqueixar el bacallà: fer-ne bocins.
|| 3. a) refl. Dones t'absenta | ... | d'elles t'esquexa, | descús e talla, Spill 12726 Esqueixar-se de riure: riure molt i amb contorsions. Ho deia tot amb un enginy tan estrafolari que... no podia menys d'esqueixar-se de riure, Ruyra Pinya, i, 51.—b) intr. Partir-se en dues parts. «Sa porcella ha esqueixat»: es diu de la porcella que en rostir-se se li fa un crivell damunt el nas (Manacor). «Es sembrat esqueixa»: es diu dels cereals que posen doble fulla; en néixer només tenen una fulla, però més envant la brulla es parteix en dues fulles (Artà).
|| 4. refl. Espontanejar-se, explicar-se efusivament (Lluçanès).
    Loc.
—Esqueixar la grua a qualcú: espanyar-li el pla, desbaratar-li els projectes. «Ara sí que m'han esqueixat la grua!»
    Refr.—a) «Lo que s'esqueixa, no es deixa» (Alcoi).—b) «Esqueixe molta roba i me'n guanye poca» (Alcoi).
    Fon.: əskəʃá (pir-or., or., men., eiv.); askeјʃá (occ.); eskeјʃáɾ (val.); əskeʃá (mall.).
    Etim.: dubtosa. Potser derivat de esqueix (suposant que esqueix vingui de schidiu); potser derivat de queix (<*capsu) en composició amb el prefix es-, en el qual cas caldria considerar esqueix com a postverbal de esqueixar.