Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esquelet
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESQUELET m.: cast. esqueleto.
|| 1. Conjunt articulat dels ossos d'un home o d'altre vertebrat.
|| 2. Conjunt de les parts dures, rígides, protectores del cos d'un animal, com la crosta d'una llagosta de mar (exoesquelet).
|| 3. fig. Persona o cosa molt prima, reduïda gairebé als ossos o peces de sosteniment. Són esquelets els arbres desnús de fruit i fulla, Alcover Poem. Bíbl. 71.
|| 4. fig. Part interna d'alguna cosa, que aguanta les altres parts. «L'esquelet d'una màquina, d'una nau», etc.
|| 5. fig. Pla general d'una obra sense desenvolupament dels detalls.
    Fon.:
əskəlέt (Barc.); eskelét (Val.); əsсəlét (Palma). Vulgarment predomina la forma esqueleto (castellanisme): əskəlέtu (Barc.); eskeléto (Val.); əsсəléto (Palma).
    Etim.:
pres del gr. σκελετóν, mat. sign. 1.