DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESQUER m.
|| 1. ant. Depòsit de l'esca per a encendre el foc; cast. yesquera. Lo esquer on està la esqua, és la plaça de la preycació, Sermons SVF, i, 142.
|| 2. Menja que es posa per a servir d'esca a un art de pesca, a una llosa de caçar, etc. (or., occ., val.); cast. cebo, carnada. Un pescador... vigilava dues canyes que acabava de parar...; de tant en tant les agafava per mudar-los d'esquer, Ruyra Pinya, i, 68.
|| 3. fig. Cosa que atreu o incita; cast. cebo. Hauria llensat expressions més o menos encobertes pera que servissen d'esqué al objecte de sos desitjos, Pons Auca 318. La seva nomenada extensa de Don Joan de carretera, que era lo que més preu li donava als ulls d'elles i l'esquer més segur per a fer-les caure, Víct. Cat., Ombr. 58.
|| 4. fig. Motiu, cosa que provoca un fet. «Amb aquests insults va trobar un esquer per a barallar-se». La pau que s'ha arranjat és l'esqué de noves guerres, «Costa de Llevant», 28 març 1920.
    Refr.
—«Gener i Febrer, no facis esquer» (Empordà).
    Fon.: əské (or.); eské (occ.); eskéɾ (val.).
    Sinòn.: esca, acevall.
    Etim.: del llatí escarĭu, mat. sign., derivat de ēsca ‘menja’.

2. ESQUER m.
Bossa, canó o altre recipient on els fumadors estogen l'esca, la pedra foguera i el foguer; cast. yesquero.
    Etim.: derivat de esca.

3. ESQUER m.
Enrenou, esvalot de crits (Mall.). V. esquera.

4. ESQUER, -ERRA adj.
Esquerre (Val., Mall.).
    Fon.: askέ̞r (Val.); əskέ̞r (Mall.).

5. ESQUER
Llin. existent a Barc., Arbeca, Maldà, Verdú, Montblanc, Reus, Cast., Val., Catadau, Al., etc.
    Etim.: probablement de esquer, art. 4 (=esquerre).