Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esquerda
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESQUERDA f.
|| 1. Fragment agut de caire, que es desprèn d'un cos dur en rompre'l (Barc., Bal.); cast. esquirla, rancajo. La sancta creu... era aspra e dura en so que los troncs e les esquerdes e l'escortxa vos entrava per la carn, Llull Cont. 122, 2. Ab la dita bombarda faeren altre tret y ferí en l'arbre de la nau castellana, y levà'n una gran esquerda e y desgastà alguna gent, Pere IV, Cròn. 344. E si algun hos ho algunes esquerdes estan que sens premia volen exir, traheules, Anim. caçar 75 vo. Cruxien les penyes y cayen esquerdes d'elles, Penya Mos. iii, 61. Esquerda de canya: tros de canya trencada o tallada en sentit longitudinal. No 's va torbar a ferme un estel d'esquerdes de canya, Rosselló Many. 60. De les esquerdes de canya es fan paners, cistells, coves, etc. (Mall.). Esquerdes de ventall: cadascuna de les peces primes de fusta, ivori o altra matèria dura, a les quals va fixada la tela o el paper que forma la part més visible del ventall (Mall.). Duia un ventall d'esquerdes de marfil, Rosselló Many. 169.
|| 2. Conjunt de bocins de pedra picada amb caires, que serveix per a fer el pis ferm dels camins o per a mesclar amb ciment i fer-ne morter (Mall.); cast. cascajo. Tirant-lo sobre un munt d'esquerda, Galmés Flor 40.
|| 3. Obertura prima i llarguera feta a un cos dur que s'ha romput (or., occ.); cast. grieta, hendidura. Un vol de graules grosses i negres surt de l'esquerda d'una roca, Massó Croq. 17. Clavant en una esquerda de la paret els coltells dels màusers, Víct. Cat., Ombr. 21.
Esquerda: llin. existent a St. Feliu de G., Terrassa, Borges del C., Falset, Maials, etc.
    Loc.
—a) Prim (o magre) com una esquerda: d'una extremada magror (Mall.). Ja la veu a na Paca com una esquerda, Roq. 16. Era petit y magre com una esquerda, Galmés Flor 19.—b) Fer moltes esquerdes: fer molts de crits per poca cosa (Men.). «D'un pet ne fa cent esquerdes»: es diu de la persona exagerada, que de no-res fa grans espants (Segarra, Urgell).
    Refr.
—a) «Tothom fuig de les esquerdes»: vol dir que tothom procura eludir la responsabilitat dels mals successos (Pineda).—b) «No hi ha pitjor esquerda que la de la mateixa fusta»: significa que els pitjors enemics solen esser els de la mateixa famílía, professió, etc. (Val.).
    Cult. pop.
—Entre els moliners mallorquins i llurs parroquians existeix encara un sistema primitiu de comptabilitat a base de dues esquerdes de canya. El moliner xapa un canó de canya pel llarg, i de les dues esquerdes se'n guarda una i dóna l'altra al client; aquest se l'enduu a casa seva, i cada vegada que porta gra a moldre presenta la seva esquerda al moliner, aquest l'ajunta amb la que ell conserva i fa una osca que les agafi totes dues, per indicar que s'ha fet una mòlta per a aquell client; en tornar-hi aquest, fan la mateixa operació afegint una osca, i així segueixen fins que arriba el temps fixat per al pagament de la feina del moliner; aleshores aquest compta les osques que tenen les dues esquerdes, i cobra la quantitat que pertoca segons el nombre d'osques que hi ha fetes (Campos de Mall.).
    Fon.:
əskέɾðə (pir-or., or., Maó); askέɾda (Andorra, Tortosa); askέɾdɛ (Ll., Urgell, Priorat, Gandesa); əsсə́ɾðə (Palma, Manacor, Felanitx); əskə́ɾðə (Sóller, Inca, Llucmajor, Artà, Ciutadella, Eiv.).
    Intens.:
a) Augm.: esquerdassa, esquerdota.—b) Dim.: esquerdeta, esquerdetxa, esquerdeua, esquerdiua, esquerdill, esquerdís.
    Sinòn.:
— || 1, ascla, estella, esqueia; la del ventall, costella;— || 2, pedralla;— || 3, crètua, cretlla, escletxa, encletxa, fesa, crull, badall.
    Etim.:
segons Meyer-Lübke REW 7979, del germ. *skarda, ‘osca’, que té representants romànics com el fr. écharde ‘crètua’; la e de les formes catalanes s'explica, segons Meyer-Lübke, per influència del llatí crepitare ‘esclatar’ (que ha donat origen als mots crètua, cretlla i escletxa, sinònims de esquerda). En canvi, segons Spitzer Lexik. 56 i García de Diego Contr. 150, esquerdar i esquerda vénen del llatí crepitare sense intervenció de l'element germànic que Meyer-Lübke suposava.