DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESQUERRA f. ant.:
V. esquera.

2. ESQUERRA
Llin. existent a Barc., Mataró, etc. (V. esquerre).

1. ESQUERRÀ, -ANA adj.
|| 1. Que empra preferentment la mà esquerra (or., occ., val., bal.); cast. zurdo. Evitar de dir... esquerrà per esquerrer, Pau Regles 215.
|| 2. Propi de l'esquerra: cast. izquierdo. La mà esquerrana: la mà esquerra (Men.). «No agafis es guinavet amb s'esquerrana» (Ciutadella). Falç esquerrana: la falç que té la fulla girada al revés de les falçs ordinàries, i serveix per als segadors esquerrans (Mall.).
|| 3. Pertanyent a un partit polític d'esquerra; cast. izquierdista. Aqueys dos candidats socialistes tengueren més pocs vots que no ets altres candidats esquerrans, Aurora 272.
|| 4. ant. Manxol, mancat d'habilitat. Yo viu venir una casada | de les belles la triada | e molt galana: | no us penseu que fos squerrana | en durse ab ayre, Coll. dames 20.
|| 5. Repelenc, difícil; poc agradable (Mall.). «Un temps en sentir Miquela, | que ho trobava d'esquerrà! | I ara, de poc ençà, | en sentir-ho anomenar | m'agenoll i bes en terra» (cancó pop. Mall.). Quin nom li han posat?—Na Comenselis...—Vaja quin nom més esquerrà!, Alcover Rond. i, 287.
Esquerrà: llin. existent a Gir., Garriguella, Sta. Col. de F., Palafrugell, Ridaura, Vidrà, Vilopriu, Barc., Borredà, Vic, Cornellà, Orís, Arboç, Tarr., etc.
    Loc.
—Fer l'esquerrà a algú: fer-li un mal paper (Olot).
    Fon.: əskərá (pir-or., or., bal.); eskará (occ., val.).
    Intens.: esquerranet, -eta; esquerranot, -ota.
    Etim.: derivat de esquerre.

2. ESQUERRÀ m.
Escarràs, estella clavada entre pell i carn (Campos de Mall.).