Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esquif
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESQUIF m.
|| 1. Barca lleugera, que es sol dur dins un vaixell o barca més gran per anar a terra, per a explorar la mar, etc.; cast. esquife. Barques, leüts e squifos de nau, doc. a. 1433 (Mostassaf 298). A obs de la dita nau e de la barcha e del squif de aquella, doc. a. 1459 (Arx. Gral. R. Val.). Senyor, imitant-vos feu donchs que seguexca | l'esquiff de ma vida la via que feu, Passi cobles 94. Lauors Tirant amb la sua galera acostà's a la nau del rey ab un esquif e pujà alt en la nau, Tirant, c. 99. Los minyons... ab tots los esquifs caualcaran les tues mars, Curial, iii, 16.
|| 2. fig. Criatura vivaç, precoç o molt bellugadissa (Olot, Empordà, Maestrat); cast. ardilla, argadillo. «Aquesta criatura és un bon esquif: totes les entén» (Olot). S'usen especialment les formes diminutives esquifet (Maestr.) i esquífot (Palafrugell): «N'hi ha un esquifot, d'aquesta criatura!»«Està fet un esquifet: sempre va i ve» (Morella, Catí).
    Fon.:
əskíf (or., bal.); eskíf (val.).
    Etim.:
del germ. skif, ‘barca’.