Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esquilar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESQUILAR v. tr.
|| 1. Tallar arran el pèl o la llana a un animal, especialment a les ovelles perquè no pateixin tanta calor en l'estiu (or., occ., val.); cast. esquilar, trasquilar. Lo bon pastor deu squilar les ouelles, que no scorxarles, Eximplis, ii, 199.
|| 2. Tallar el pèl, els cabells, especialment si es fa d'una manera grollera (or., occ., val.); cast. esquilar. «Qui t'ha esquilat, que orelles no t'ha deixat?»: es diu per burla al qui s'ha deixat tallar malament els cabells (Val.).
|| 3. fig. a) Guanyar a qualcú tot el que tenia, principalment en el joc; cast. pelar.b) Fer pagar excessivament. ¿Quants rals li heu esquilat?—Parla bé, gamarús! Les senyores no esquilen ningú, Ruyra Pinya, ii, 65.
|| 4. fig. Espavilar, fer tornar eixerit (Camp de Tarr.); cast. despabilar.
|| 5. refl. Resignar-se (Escrig-Ll. Dicc.); cast. aguantarsé.
|| 6. refl. Escapar-se (Cast.). I provaren ceps, i dels ceps los teuladins se'n esquilaven i del visc, Pascual Tirado (BSCC, vii, 326).
    Loc.

Anar per llana i tornar esquilat: intentar fer una cosa en profit propi i resultar-ne perjudicat.
    Refr.
—a) «El burro mal esquilat, als vuit dies, igualat» (Alcoi).—b) «Cap esquilat, cabellera de soldat» (Penedès).
    Fon.:
əskilá (or.); askilá (occ.); eskiláɾ (Val.).
    Etim.:
del germ. *skaíran, mat. sign. || 1 (cf. Coromines en BDC, xix, 31 i xxiv, 74).