DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESQUITX m.
|| 1. Petita porció d'aigua, pasta, fang, etc., que es desprèn d'alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la, colpejar-la, etc.; cast. salpicadura. Tirant violentament una escorxa de meló dins lo cubell, axecava un surtidor d'esquitxos, Vilanova Obres, iv, 266.
|| 2. fig. Petita porció d'una cosa; cosa molt petita; cast. miaja. El senyor Jeroni li establí al carrer de la Tarongeta un esquitx de taller, Llor Hist. 20. Un esquitx d'home: un home molt petit o insignificant. Lo que li encenia les sangs... era que's deixessin reptar com uns xais per aquell esquitx d'home que de bon troç no parava cinc pams de tossa, Pous Empord. 52.
    Loc.
—Arribar a qualcú els esquitxos: arribar-li els resultats, les conseqüències d'una cosa. També a noltros mos arribaren ets esquitxos, Ignor. 30.
    Fon.: əskíʧ (or., bal.); eskíʧ, askíʧ (occ., val.).
    Intens.:—a) Augm.: esquitxàs, esquitxarro, esquitxot.—b) Dim.: esquitxet, esquitxeu, esquitxiu, esquitxó.
    Sinòn.: esquit, esguit, escatxic, escatxill, escatxit.
    Etim.: derivat postverbal de esquitxar.