DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESQUITXAR v. tr.
|| 1. Llançar a distància gotes d'un líquid o partícules d'una massa pastosa, d'un polsim, etc.; mullar, tocar amb aquestes gotes o partícules; cast. salpicar, rociar. Lo mosso... no se'n adona, y picant ab lo platet m'esquitxa a la camisa, Vilanova Obres, iv, 70. Esquitxar la roba: entre planxadores, mullar la roba amb gotetes d'aigua, humitejant-la per fer-la més dòcil a la planxa. Esquitxar vinya: llançar-hi sulfat de ferro, calç i aigua, amb pulveritzador, per destruir els paràsits. a) fig. Brodada de llum y esquitxada de vius colors, Pons Auca 214.
|| 2. fig. Pagar, llíurar diners o altra cosa sense tenir-ne ganes; cast. soltar, desembolsar. Per un cantó, els pagarés perquè esquitxessin els dos-cents mil duros, Oller Febre, ii, 229.
|| 3. refl. Anar-se'n ràpidament, evitant d'esser vist o d'esser aturat (Mall., Men.); cast. escabullirse, escaparse, marcharse. Un s'esquitxa a Son Camunyes i s'altre a Son Carritxet, Alcover Cont. 9.
    Fon.: əskiʧá (or., bal.); askiʧá (occ., Maestr.).
    Sinòn.:— || 1, esquitar, esguitar, escatxigar, escarritxar, brufar;— || 2, escopir;— || 3, espitxar-se, esquitllar-se.
    Etim.: onomatopeia del soroll que fa un líquid llançat amb força i en petita quantitat.

2. ESQUITXAR v. tr.
Estellar (Alg.); cast. cascar, machacar. Manjant torró y esquitxant vallana, Ciuffo Folkl. Alg.
    Etim.: probablement de l'it. schizzare, ‘estellar’, ‘saltar’.