DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESQUIU, -IVA adj.
|| 1. Esquerp, refractari al tracte; cast. esquivo, huraño. Los dits richs hòmens anaren al Infant e trobaren-lo molt brau e molt esquiu de ço que li dixeren, Jaume I, Cròn. 518. Quant més nos porfidies, sospites nos dónes, | y quant més t'esquiues, nos fas més esquius, Passi cobles 25. Rebuig del món, a tot plaher esquiu, | no canta en sa gaubança, Camps i F., Poes. 153. Com Diana l'esquiva, vós anàveu saltant, Barceló Poes. 113. Animal esquiu: animal que no es deixa domesticar, que fuig de la gent. Fer anar esquiu: fer fugir, llevar la confiança.
|| 2. ant. Aspre, repelenc, desagradable; cast. áspero. El no era hom a qui hom degués demanar tan nouela demanda con aquesta era e tan esquiua, Jaume I, Cròn. 35. Vent molt fort e molt esquiu, Serra Gèn. 56. Per molt que les penes li fossen esquiues, | les forces mig mortes mostrà molt més viues, Passi cobles 92.
|| 3. especialment, a) Aspre de so, estrident, que fér l'orella desagradablement (Urgell, Conca de Barberà, Camp de Tarr.); cast. áspero, chillón. «Quina veu més esquiva!»Oí una veu molt agra e esquiva, Llull Blanq. 43. Lo son de les cornetes molt squiu e fahyen gran brogit, Serra Gèn. 78.—b) Aspre de trànsit, poc accessible; escabrós; cast. áspero, escabroso. D'aquí ve el nom de lloc Montesquiu (=mont esquiu, ‘muntanya aspra’).
|| 4. Previsor, que està alerta per no deixar-se enganyar o sorprendre (Empordà, Mall., Eiv.); cast. escamado, vivo. Es fadrins de llavò aguantaven més la mestra i anaven més esquius, perque si badaven un poc... no se porien arrambar enlloc, Alcover Cont. 366.
|| 5. Fer esquiu un objecte: fer-lo desaparèixer, apoderar-se'n (Eiv.). «¿No li vol deixar una pesseta?—No, que tenc por que no me la faci esquiva».
Esquiu: a) ant. Nom propi d'home. N'Esquiu de Miralpeix, Desclot Cròn., c. 75.—b) Llin. existent a Berga, Bages, St. Martí de Maldà, etc. Hi ha la variant Esquius a Gir., Barc., Avià, Cardona, Copons, Òdena, Prats del Rei, etc.
    Fon.: əskíw (or., bal.); eskíw (occ., val.).
    Intens.: esquivet, -eta; esquivot, -ota; esquivíssim, -íssima.
    Sinòn.:— || 1, esquerp, salvatge;— || 2, 3, aspre, agre;— || 4, escalivat, viu;— || 5, fer salvatge.
    Antòn.:— || 1, afable, amable, tractable, manso, ximple;— || 2, 3, dolç, suau;— || 4, descuidat.
    Etim.: derivat postverbal de esquivar.