DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESSENCIAL adj.
Propi de l'essència; pertanyent o relatiu a l'essència; cast. esencial. Les tres persones e les tres virtuts essencials damunt dites ador, Llull Blanq. 8, 6. Per generació personal, essencial, enjenrada, e per processió personal, essencial, procehida, Llull Gentil 136. S'haurien de fer algunes variacions essencials, Ignor. 12.
    Fon.: əsənsiáɫ (Barc., Palma); esensiáɫ (Val.).
    Intens. superl.: essencialíssim, -íssima.
    Sinòn.: substancial.
    Antòn.: accidental, secundari.
    Etim.: pres del llatí escolàstic essentiale, mat. sign.