DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTABLIMENT m.
Acte i efecte d'establir; cast. establecimiento. Déus ha poder que en alcun temps faça alcuns establiments, Llull Gentil 238. Com lo jutge e lo veguer de la regina sien força e stabliment del rey, Scachs 99. Desde mon establiment en aquest lloch, Lacavalleria Gazoph. És questió del establiment de vostra filla en matrimoni, ibid. Especialment: a) Estatut, acord ordenador d'una empresa, col·lectivitat, etc. Uolens seguir les carreres del molt noble pare nostre... els seus establiments seruar uolens, doc. a. 1276 (BSAL, vii, 3). Fo feyt altre establiment per lo senyor rey sobre el dit joch, doc. a. 1284 (RLR, iv, 361). Totes feren establiment que per tots temps elegissen per aquella art, Llull Blanq. 24. Julii Cèsar... volch haver senyoria que fos Emperador contra lo stabliment dels romans, Genebreda Cons. 205.—b) Conjunt de gent armada que custodia un lloc. E uim que'l castell era establit per gran establiment de cauallers e d'òmens de peu, Jaume I, Cròn. 27. Lo rey... tramès missatge a la ciutat de Gerona, a aquells que'l rey de França hi havia lexats en establiment, Desclot Cròn., c. 168. Jaquim en cascuna partida de nostra gent a establiment de gent e de cavallers armats, Pere IV, Cròn. 198.—c) Casa on s'exerceix una activitat d'interés públic (comercial, industrial, medicinal, docent, etc.). Trobareu tal volta altres establiments ahont vos servescan tan bé, Roq. 16. Establiment de begudes: casa on despatxen begudes. Establiment d'ensenyança: institució dedicada a l'ensenyament.—d) Porció de terra establida, venuda a terminis a diferents compradors per edificar-hi o conrar-ne les parcel·les (Mall.). De totes uendes d'establiments e de quals que us plàcia altres alienacions, doc. a. 1276 (BSAL, vii, 5). Mos ne tornàrem per una dressera d'uns establiments, Roq. 41.
    Fon.: əstəbblimén (or., eiv.); astabblimén (occ.); estaβlimént (val.); əstəbblimént (mall., men.).