Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  estabornir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTABORNIR v. tr.
Fer perdre els sentits per la violència d'un cop o d'altra activitat excessiva; cast. atontar. Temor fa maravellar o staborneix, Egidi Romà, ll. i, pt. 2a, c. 16. Com grues que arrabassa de terra un mal hivern | i en ella estabornides a colps i alatrencades, Atlàntida viii. Morta quedi si no us estaborneixo d'un cop de forca, Pous Nosa 27.
    Fon.:
əstəβuɾní (pir-or., or.); astaβoɾní (occ.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Sinòn.:
estemordir, estormeiar.
    Etim.:
probablement de estemordir, per metàtesi de la nasal (m-d > b-n).