Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure estabornir
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

ESTABORNIR v. tr.
Fer perdre els sentits per la violŤncia d'un cop o d'altra activitat excessiva; cast. atontar. Temor fa maravellar o staborneix, Egidi Romŗ, ll. i, pt. 2a, c. 16. Com grues que arrabassa de terra un mal hivern | i en ella estabornides a colps i alatrencades, Atlŗntida viii. Morta quedi si no us estaborneixo d'un cop de forca, Pous Nosa 27.
††††Fon.:
əstəβuɾnŪ (pir-or., or.); astaβoɾnŪ (occ.).
††††Conjug.:
segons el model partir.
††††SinÚn.:
estemordir, estormeiar.
††††Etim.:
probablement de estemordir, per metŗtesi de la nasal (m-d > b-n).