DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATESTABORNIR v. tr.
Fer perdre els sentits per la violència d'un cop o d'altra activitat excessiva; cast. atontar. Temor fa maravellar o staborneix, Egidi Romà, ll. i, pt. 2a, c. 16. Com grues que arrabassa de terra un mal hivern | i en ella estabornides a colps i alatrencades, Atlàntida viii. Morta quedi si no us estaborneixo d'un cop de forca, Pous Nosa 27.
Fon.: əstəβuɾní (pir-or., or.); astaβoɾní (occ.).
Conjug.: segons el model partir.
Sinòn.: estemordir, estormeiar.
Etim.: probablement de estemordir, per metàtesi de la nasal (m-d > b-n).