DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTACAR v. tr.
|| 1. Lligar a una estaca o a altre objecte ferm; per ext., Lligar en general (pir-or., or., occ.); cast. atar. La verge santa Catarina fo escapçada en Alexandria. En aquel loc on fo escapçada és la colona on fo estacada e escapçada, la qual tothom pot veure, Treps Rom. 88. Baixen de cavall, estaquen la mula a un arbre, Scriptorium gener 1927. «Per netejar el forn gasten una barra amb un drap estacat al cap» (occ.).
|| 2. fig. Subjectar; sotmetre a una cosa que atura o lleva la llibertat (Barc., Mall.). En Lluís... apretat per las comandes, s'estacava al requartet hont hi tenia els estris, Pons Auca 25. Estar estacat: estar subjecte a un lloc, a una feina; no poder-se'n moure (Mall.).
|| 3. Agafar, enganxar (Rosselló, Conflent, Cerdanya, Pallars, Ribagorça); cast. agarrar, enganchar, pegar. «Un negat s'estaca a totes les barques». «Se m'ha estacat la carn a la padella».
|| 4. Clavar; ficar profundament; subjectar amb instruments punxants (val.); cast. clavar. «Els judios van estacar en la creu el Nostre Senyor» (Alcoi). Buscà les falques i... n'estacà una amb rapidesa dins el galze d'una porta, Valor Rond. ii, 40.
|| 5. Encallar; ficar dins un lloc moll, d'on és difícil de sortir (Gandesa, Tortosa, Val., Alcoi, Al.); cast. atascar, encallar. «Esta nit he de parlar-li | a una xica llauradora; | com aplegue a dir que no, | l'estaque en la regadora» (cançó pop. val.).
|| 6. refl., fig. Aturar-se davant obstacles; trobar-se impedit d'avançar, de continuar una acció (Pego, Al.); cast. atascarse. «Ma mare m'envia a escola | amb un llibre sense tapes; | a la primera lliçó | posa'm pallús, que m'estaque» (cançó pop. Pego).
    Loc.
—Estacar-li-la a un fins la mançaneta o fins al mànec: enganyar-lo completament, burlar-se'n molt (Val.).
    Refr.
—«Cal estacar l'ase on l'amo vol» (Rosselló); «S'ha d'estacar l'ase on l'amo mana» (St. Feliu de P.).
    Fon.: əstəká (pir-or., or.); astaká (occ., Maestr.); astakáɾ (val.); əstəсá (Manacor).
    Sinòn.:— || 1, fermar, lligar;— || 3, agafar, aferrar;— || 4, clavar;— || 5, encallar, enfangar.
    Antòn.:— || 1, desfermar, deslligar;— || 3, amollar, soltar;— || 4, desclavar, desficar;— || 5, desencallar.
    Etim.: derivat de estaca.