ESTAFAR v. tr. Robar amb engany; cast. estafar. Estafar alguna cosa a algú: Quempiam aliqua re circumvenire vel frustrari, Lacavalleria Gazoph. Són molts es qui van derrera estafar el pròxim, Roq. 32. Fon.: əstəfá (or., bal.); astafá (occ., Maestr.); estafáɾ (val.).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.