Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  estafeta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTAFETA f.
|| 1. Correu que va a cavall d'un lloc a un altre; cast. estafeta.
|| 2. Correu especial per al servei diplomàtic; cast. estafeta.
|| 3. Oficina on es lliuren i recullen les cartes que es trameten per correu; cast. estafeta. Estafeta ambulant: oficina constituïda dins un tren, per recollir i lliurar la correspondència en les estacions de trànsit.
|| 4. Persona que xerra massa, que porta notícies indiscretes (Men.); cast. soplón, chismoso. ¿Què li heu xerrat, estafeta?, Benejam FyF, ii.
|| 5. Persona informal, que procura enganyar i estafar (Mall., Men.); cast. estafa. Li va contar vàries històries de lladres y estafetes, A. Ruiz Pablo (Catalana, vi, 16).«El s'enduien a matar | per davant Son Fullaneta; | es jutge, aquell estafeta, | sentenci de mort firmà» (cançó pop. Ariany).
    Fon.:
əstəfέtə (or., Maó); astafétɛ (occ.); estaféta (val.); əstəfə́tə (mall., Ciutadella).
    Etim.:
de l'italià staffetta, mat. sign. || 1.