DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTALVIAR v. tr.
|| 1. Salvar, preservar; cast. salvar. «Aquell metge ha estalviat la vida al meu fill» (Maestr.). La hu de aquests caygué en la barbacana e donà en l'aygua del uall, e staluià's, que més fon la remor que lo mal que's féu, Tirant, c. 300. Axí com en una altra arca de Noè se poguessen staluiar e fer delliures de aquell infernal e perpetual diluui, Anòn. Confess. Mostrant que hauia pres plaer ab aquella robeta que'l estaluiaua del fret, Villena Vita Chr., c. 65. Per la nafra de Tirant foren staluiats molts moros qui foren estats morts y nafrats més que no s'eren, Tirant, c. 320. Per la dita offrena ell era estauviat de morir, Eximplis, ii, 67. Per stalviar un hom criminós de mort no dupten de fer fals sagrament e fals testimoni, Collació (Col. Bof. xiii, 330). Però com yo entrave en quinta y si mos casàvem m'estalviave, Guinot Capolls 55.
|| 2. Evitar; fer que no es produeixi; cast. evitar, ahorrar. Am més sofferir les penes del orde per staluiar les infernals, Eximplis, i, 164. Per estalviar un tan perillós incendi, Isop Faules 29. Jo ho fas per estalviar-li lo dolor que ell tindria, Lacavalleria Gazoph. Per estalviar-te passes, Penya Mos. iii, 89. En les costes feia esses per a estalviar l'esforç de la pujada, Víct. Cat., Ombr. 62.
|| 3. No consumir; deixar de despendre o d'emprar; cast. ahorrar. Nós fàyem gran messió aquí e aquela messió estaluiaríem, Jaume I, Cròn. 452. Retenen-se la plomada e estaluien-la e no la volen llançar ne curar, Anim. caçar 23 vo. Sofferís fam per estalviar per a mi lo pa, Villena Vita Chr., c. 189. Si a una casa estalvian s'aygo, sa misèria y sa brutó se menja an es qui hey viuen, Ignor. 6. a) absol. Deixar de despendre diners; guardar-los. Si us porta la viuda en sa companyia | alguns fills legítims del seu marit mort, | per ells va perduda, per ells estaluia, Viudes donz. 27.—b) refl. Esforçar-se poc; procurar no despendre les pròpies forçes o la salut. «Estalvia't, tu que pots».
    Refr.—a) «Només se té lo que s'estalvia» (Rubí).—b) «Estalvia el mesquí, i no sap per a qui» (Val.).—c) «Qui no estalvia la llenya i l'aigua, no estalvia lo altre gaire» (Olot).
    Fon.: əstəɫβiá (pir-or., or.); astaɫβiá (occ., Maestr.); astaɫβiáɾ, astaɫviáɾ (val.); astuβiá (Pla d'Urgell); əstuβiá (Empordà); əstuɫβiá (Palafrugell); əstəwviá, əstoviá (mall.); əstuviá (men.).
    Sinòn.:— || 1, salvar, estòrcer;— || 2, evítar;— || 3, aforrar, avençar.
    Etim.: derivat de estalvi.