DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESTAMENT m.
|| 1. Estat; manera d'estar; cast. estado. Vol saber si és en estament de gràcia o en estament de pecat, Llull Cont. 189, 2. Cascú demanà al altre de son estament e de sa sanitat, Llull Gentil 8. Si alcune cose contra ell havets procehida contra forma antiga e acostumada, aquella dejats a degut estament retornar, doc. a. 1346 (BSAL, vii, 353). Gran plaer he del bon estament en què sots, Metge Somni ii. Quant jo't viu trist... bé coneguí que tu eres en estament de misèria, Genebreda Cons. 49. L'amor mutual dels dos enamorats... restava en estament de pura habitut, Galmés Flor 133. Tenir un bon estament: campar bé, tenir bona posició econòmica, estar en bona situació (Men.).
|| 2. Categoria o classe social; cast. estamento, brazo, mano. Lo quart [libre] és de apostolical estament qui és en lo Papa, Llull Blanq., pròl. A tota persona de qualque ley, condició o stament sia, doc. a. 1394 (arx. mun. d'Igualada). La dita reyna... vené tot quant havia..., vivent, considerat son estament, ab gran inòpia e fretura, Metge Somni iv. De qui tantes honors has reebudes e de qui tant estament has haüt, Hist. Troy. 307. Vestia de vestidures molt belles e riques segons lo seu estament, Eximplis, i, 8. De Melchisedec són descendents tot lo stament clerical, Tomic Hist. 9. Si vos casau, és bo que trieu sa dona des vostro estament, Roq. 12. Gent d'estament: (ant.) gent de categoria, de posició elevada. He fet lo sermó en la Seu plena de molta gent, axí d'estament com de poble, F. de Malla, 1416 (ap. Balari Dicc.). Foren appellats homs de paratge, com si's digués que n'eren apparellats e apariats ab los del stament militar, Boades Feyts 166.
|| 3. Vestit de gala, de gran festa (Mall.). Treure s'estament: posar-se el vestit de gala. Dur s'estament: portar-lo (Mall.).
    Refr.—a) «Dona de ton estament, i faràs bon casament».—b) «Segons tindràs l'estament, vestiràs honradament».—c) «Quiscú que mengi i vesteixi segons lo seu estament» (Valls).—d) «Si mires els estaments, tots els veuràs descontents».
    Fon.: əstəmén (Barc.); estamént (Val.); əstəmént (Palma).
    Sinòn.:— || 1, estat;— || 2, estat, mà, braç.
    Etim.: derivat de estar.

2. ESTAMENT adv. vulgar,
que sembla significar ‘ara mateix, tot seguit’. Es troba en aquesta cançó popular catalana: Què plorau, monjeta, | tan amargament? | —Ne ploro un jove | que m'en té present, | que si no m'el donan | moriré estament (ap. Milà Rom. 407).