Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  estampir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTAMPIR v. tr.
|| 1. Estrènyer, acostar bé una cosa a una altra i tenir-les en contacte estret (or., occ.); cast. apretar. «Aquest feix d'alfals és ben estampit» (Pla d'Urgell). Y estampir-se els maneguins sota la barba pera sentir-se escalforeta al coll, Oller Pil. Prim 349. El pop seguí lligant-lo... amb els seus tentacles, estampint-lo a la roca, enxarxant-lo amb l'herbei, Ruyra Pinya, ii, 222.
|| 2. Empènyer o parar fort a la part i direcció contrària quan un pica o ajusta alguna cosa, perquè l'objecte no cedeixi i el cop resulti aprofitat; cast. apretar. Sa mare trencava el plat de la cíndría al reposar-hi les mans per estampir-se el tanto, Pons Auca 67.
|| 3. Treballar una peça de metall fent li elevacions o bonys; cast. abollonar.
|| 4. Marcar amb l'estampidor el forat de cada clau en la ferradura; cast. estampir.
    Fon.:
əstəmpí (or., bal.); astampí (occ.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
la mateixa de estampar, amb canvi del tipus de conjugació.