Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. estanyer
veure  2. estanyer
veure  3. estanyer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESTANYER m.
Treballador d'objectes d'estany, o qui es dedica a cobrir d'estany objectes metàl·lics; cast. estañero, estañador. Tots e sengles stanyés e qualsevol altres persones qui obren o obreran obre o obres de stany, doc. a. 1456 (Ardits, ii, 232). Elegiran un stanyer qui farà les dites stampes he les bolles de plom, doc. a. 1486 (Capít. dels drapaires de llana, Mall.).
    Fon.:
əstəɲé (or., bal.); astaɲé (occ.); estaɲéɾ (val.).

2. ESTANYER, -ERA m. i f.
|| 1. Qui té esment d'un estany o gran depòsit d'aigua; cast. estanquero.
|| 2. Habitant de Sant Fernando (Formentera), on hi ha S'Estany pudent i S'Estany des peix.
Estanyer: llin. existent a Banyoles i Barcelona.

3. ESTANYER, -ERA m. i f.
Estanquer (Mall., Men.).
    Etim.:
derivat de estany art. 4.