DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTAQUIROT m.
|| 1. Estaca, bastó curt. En Quimet furgava amb un estaquirot, Bertrana Herois 16.
|| 2. Cadascuna de les barres llargues i acabades en punta, que es posen verticals a l'escalada d'un carro per a augmentar-ne la capacitat quan s'han de traginar garbes o altres coses embalumoses (Pla d'Urgell).
|| 3. Espantaocells (Barc., Val.); cast. espantapájaros.
|| 4. Piló o tros de fusta que enrotllat amb un drap es posa als aviadors de les basses, safareigs, sèquies, etc., per tapar el doll d'aigua (Aladern Dicc.).
|| 5. Instrument per a aguantar el mànec de la paella en les llars pageses (Aguiló Dicc.).
|| 6. Persona aturada que fa nosa o que no fa el que hauria de fer (or., occ., val.); cast. estafermo, espantajo. «Sembles un estaquirot, no serveixes per res!»«Què hi fa aquí aquest estaquirot?»
|| 7. Persona curta d'enteniment, beneitota; cast. bobalicón, bobo. «Vaja quin home més estaquirot!»No hi volia passar, tinguda per un estaquirot!, Girbal Pere Llarch 117.
|| 8. En el ball de les gitanes, un dels de la colla que no té altra missió que aguantar el pal mentres els altres parlen i ballen (Amades Git. 54).
    Fon.: əstəkiɾɔ́t (or.); astakiɾɔ́t (occ., val.).
    Etim.: derivat de estaca, probablement amb un sufix -erot (estaquerot) modificat en -irot.