DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTASSAR v. tr.
|| 1. Abatre, fer caure o posar violentament en posició horitzontal (pir-or., or.); cast. tender. «Som estat tres mesos estassat al llit». «Els mossos d'esquadra van disparar i van estassar alguns dels lladres». Quedava estassat de boca terrosa, Pous Empord. 112.
|| 2. Tallar la brossa o els arbres sobrers d'un bosc, d'un terreny qualsevol (Ripoll, Olot, Empordà, Pobla de L., Plana de Vic, Pineda); cast. desbrozar, talar. «Aquesta sureda s'ha d'estassar». «He fet estassar tota aquella clapa de bosc». Demà estasso les flors y les colgo arreu, sense deixar-ne una, Víct. Cat., Cayres 178. Aterrant suros, estassant bardisses, capolant soques..., treballava com un mal esperit, Bertrana Herois 12.
|| 3. Segar amb volant i sense agafar els brins amb la mà; tallar i deixar el blat estès a punt de lligar (Cerdanya, Empordà, Pobla de L., Segarra, Urgell).
    Fon.: əstəsá (pir-or., or.); astasá (occ.).
    Etim.: probablement d'un verb llatí *ex-tensare, ‘estendre, abatre’, derivat de ex-tensus, ‘estès’, amb la terminació canviada per influència del sufix intensiu -assar.