DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTATURA f.
|| 1. Alçada de persona; cast. estatura. Aquesta dona... la estatura del seu cors era molt duptosa, Genebreda Cons. 17. Un hom de mitja estatura, Metge Somni i. Un caualler lo qual venia de natura de gegants qui era de molt gran statura, Tirant, c. 66. E més que més la de xica estatura, Jordi de St. Jordi iv. En l'estatura de lonch la sua persona hauia vuyt peus, Eximplis, i, 340. Era de molt petita statura, Boades Feyts 392. M'amagava entre els blats verds, crescuts a l'alçada de la meva estatura, Riber Miny. 52.
|| 2. per ext., ant., Alçada o dimensions d'una cosa (encara que inanimada). Que los pesos hagen de esser justs e fins e de quina statura tenen de esser, Mostass. Agual. (Jocs Fl. 1895, pàg. 211).
    Fon.: əstətúɾə (Barc., Palma); estatúɾa (Val.).
    Etim.: pres del llatí statūra, mat. sign.