DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTATUT m.
Allò que s'ha estatuït; ordenació, principalment la fundacional d'una societat o entitat; cast. estatuto. Que faéssem statut novell, Pere IV, Cròn. 78. Los pagesos e montanyesos que no saben quasi res de la fe ne dels statuts ecclesiàstichs, Eximenis, II Reg., c. 12. Per pecúnia han ordonades e retractades leys, ordinacions e estatuts, Metge Somni iii. Estatut de Catalunya: llei constitucional en què s'atorgà a Catalunya un cert grau d'autonomia durant el règim de la segona República espanyola.
    Fon.: əstətút (Barc., Palma); estatút (Val.).
    Etim.: pres del llatí statūtum, part. pass. de statuĕre, ‘establir’.