Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  estel
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTEL m.
|| 1. Qualsevol dels astres que brillen en el cel, llevat del Sol i de la Lluna; cast. estrella. Vós sou aquell stel clar qui haueu a manifestar lo diuinal sol, Villena Vita Chr., c. 28. Vós sou l'estel per qui la scura boyra | ha pres bandeig, Trobes V. Maria [98]. Aquella senyora qu'és lo clar estel sense peccat, Vent. Pel. 39. Com davant la boirada hermós estel, Canigó ix. Era una nit sense estels, Víct. Cat., Ombr. 83. L'estel de l'alba, o L'estel del dia, o L'estel del matí: el planeta Venus, que sol aparèixer a la matinada, abans de sortir el sol; cast. lucero del alba. ¿Tal volta hi ha caigut l'estel de l'alba | dormint en lo cel blau?, Verdaguer Idilis. L'estel bover (Bagà, Pallars, Conca de Tremp, Pla d'Urgell), o L'estel dels bovers (Mall.), o L'estel bovater (Alcarràs), o L'estel dels boters (Vilan. i G.), o L'estel porquer (Andorra), o L'estel dels porquers (Mall.), o Estel dels pastors (Mall.), o L'estel del vespre: el mateix planeta Venus que apareix en el cel a entrada de fosc i s'hi deixa veure fins algunes hores després de post el sol. La seva aparició és el senyal per a retirar-se els pastors, bovers, porquers, boters, etc., i d'aquí li vénen els diferents noms que se li donen segons les diverses comarques. Mentres l'estel del vespre ja tremola, Costa Trad. fant. 57. L'estel de la Tramuntana o del Nord: l'estel polar. «S'estel de la Tramuntana | n'és un estel molt lluent, | no en fa tant de moviment | com sa teva amor, Joana» (cançó pop. Men.). L'estel de Sant Mateu: el planeta Mercuri (Vilan. i G.). L'estel del moro: estel indeterminat, que els pagesos diuen que no surt més que dues vegades cada any, cap a la mitja nit, i que assenyala fort temporal i malastrugança (Amades, ap. BDC, xviii, 217). Estel amb coa (Cat., Bal.), o Estel de la cua (or., occ.): cometa. «Girau-vos an es Ponent | i veureu s'estel amb coa; | per ses dones sa filoa, | i p'ets homos s'aigordent» (cançó pop. Manacor). Estel berruel: l'estel més brillant del cel, al qual el vulgus atribueix la virtut de fer sortir berrugues, i per això la mainada li canta: «Estel berruel, una berruga ací, una berruga allà»; «Estel berruguel, fes-me sortir una berruga» (BDC, xviii, 138).
|| 2. Dibuix, emblema, etc., en figura d'astre; cast. estrella. Altro vel ab roses y stels d'or, doc. segle XV (arx. de Montblanc). A cada cap un àngel, y alt stels de or, doc. a. 1554 (Hist. Sóller, ii, 376).Estel solitari: estel blanc de cinc puntes, símbol dels moviments polítics nacionalistes.
|| 3. Peça de pasta dolça que té puntes imitant la forma d'un estel del cel. Sor Sureda... me ha enviat... estel de paste real, canseladilla y enseimade, doc. a. 1784 (BSAL, xxiv, 80). He entregat a Sor Maria Ignàcia... dos canyellons, sis estels de pasta de sucre, doc. a. 1787 (BSAL, xxv, 126).
|| 4. Clapa blanca que tenen en el front alguns cavalls, conills o altres animals; cast. estrella. Un cavall de edat de quatre anys, pèl negre, un stel en el front, doc. a. 1700 (BASL, xxiv, 240).
|| 5. imatge  Tros de paper o de tela mantingut estès i subjecte a canyes o bastons, formant en conjunt una figura hexagonal o octogonal, que, lligada a un fil llarg, es deixa anar a l'impuls del vent i se'n puja en l'aire, servint de distracció i de joc als infants (Barc., Tarr., Bal.); cast. cometa. Un cop eren les baldufes, l'altre les pilotes, l'altre els estels y miloques lo que més los feya anar fora corda, Penya Mos. iii, 146. No's va torbar a ferme un estel de canya y diaris... amb una coua molt llarga y una estrella en el centre pintada amb almangra, Rosselló Many. 60.
|| 6. imatge  pl. Planta de l'espècie Nigella arvensis, de tronc estriat amb rames poc divergents, flors blaves amb estams en vàries fileres i estils girats cap a fora (Tarr., Belltall, Borén).
|| 7. Estrella de mar (Mall., ap. Griera Vocab. peixos).
    Loc.
—a) Amb els estels: després de post el sol, quan ja és de nit. A ran de mar soparia | quant el sol fos post del tot | y ab los estels tornaria | a jeure en la possessió, Penya Poes. 304.—b) Veure els estels: sofrir un dolor molt intens.—c) Anar-se'n com un estel: anar-se'n molt lleuger i aviat (Mall.).—d) Donar fil a l'estel: donar facilitats o permís a qualcú de fer el que vol (Mall.).
    Refr.

—«Més val comptar els estels que les bigues»: vol dir que el qui està acusat o és perseguit per qualque malifeta, farà millor si fuig que si espera que l'agafin (Mall.).
    Cult. pop.
—Referent als estels hi ha diferents supersticions i creences. Diuen que, quan els estels es belluguen molt, és senyal de mal averany (Tres. Avis, 1928, 114). Quan un estel corre, l'endemà el vent ve de la part on ha caigut l'estel (ibid.). Quan es veu caure un estel errant, si una dona es toca els cabells, aquests li creixeran molt; per això hi ha dones que s'estiren els cabells en veure passar un d'aquells estels (Mall.). També diuen que si, en caure un estel, es passen la mà per la cara, aquesta esdevindrà més bonica, i que desapareixeran totes les arrugues. En canvi, hi ha estels errants que tenen la virtut de fer sortir berrugues en el lloc que l'interessat senyala en el moment de veure caure l'estel. Per això els infants es dirigeixen a l'estel més lluent que es veu en el cel i li diuen: «Estela, estela, pica-me aquí», i es senyalan un lloc de la mà, on indefectiblement sortirà una berruga, segons creença rossellonesa (cf. Rev. Cat., i, 260). Si es compten nou estels seguits durant nou nits seguides, i cada una els mateixos, és creença que a la novena nit es somniarà la persona amb la qual el somniador s'ha de casar (BDC, xviii, 137).
    Fon.:
əstέɫ (or., Maó); astέɫ (occ.); əstə́ɫ (Mallorca, Ciutadella, Eiv.); astɾέɫ (Bot).
    Var. form. i sinòn.:
|| 1, estela, estrella, estrela.
    Etim.:
de estela, per masculinització.