Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. estela
veure  2. estela
veure  3. estela
veure  4. estela
veure  5. estela
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESTELA f.
|| 1. Estel, astre (Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir, Cerdanya, Camprodon); cast. estrella. Vós sabets quantes esteles són e sabets lo compte del moviment del firmament, Llull Cont. 22, 5. Les altres esteles qui són ficades e fermades en lo cercle del firmament, Llull Cont. 231, 4. L'astronomian consira les esteles fixes en lo fermament, Llull Arbre Sc. i, 218. Aquell Senyor Rey qui guià los tres reys e'ls tramès la stela ab què 'ls guiaven, Muntaner Cròn., c. 95. Com caure acostuma del clar cel una encesa estela, Alegre Transf. 14. La bellesa de las stelas no és axí maravellosa com la de justícia, Egidi Romà, ll. i, pt. 2a, c. 12. Estela jornal (ant.), Estela de l'alba, Estela matutina: l'estel de l'alba. Es plaent cosa de veer la claror de l'alba ni de la estela jornal, Llull Cont. 104, 3. La stela del lalba ne del vespre no són axí marauelloses ne luents ne belles ne stan tan bé en lo cel con fa justícia en lo món, Eximenis, II Reg., c. 65. Son 9 cels..., en lo segon, una stela que ha nom Mercúrius, e en lo tercer cel està una stela que ha nom Venus—la stela del alba que diu hom, Sermons SVF, i, 231. Los teus ulls qui parien dues stelles matutines, com se són axí aflaquits?, Tirant, c. 307. Estela del boer: l'estel de l'alba (Lledó). Estela del Nord: l'estel polar (Sant Pol, on s'anomena estela aquest astre, mentres que tots els altres són anomenats estels, segons BDC, xviii, 218).
|| 2. Dibuix, emblema, etc., que té figura d'estel; cast. estrella. Singular corona de XII murons o esteles, Villena Vita Chr., c. 48. Frontal vermell ab pintures blaues e ab steles, doc. a. 1466 (Est. Univ. xiii, 414).
    Fon.:
əstέlə (pir-or., Empordà, Sant Pol).
    Etim.:
del llatí stēlla, mat. sign.

2. ESTELA
Llin. existent a Boadella, Llerona, Artés, Barc., Valls, Falset, Alcarràs, Al., Sanet, Mall., etc.
    Fon.:
əstέla (or.); estέla (val.); əstə́lə (mall.).
    Etim.:
probablement de estela, art. 1.

3. ESTELA f.
L'Estela: topon., poblet agregat al municipi de Cabanelles (prov. de Girona).

4. ESTELA f.
Faixa o ratlla marcada en la superfície de l'aigua darrera una embarcació o altra cosa flotant i en moviment; cast. estela. Seguien lo fil d'argent de ma lliscanta estela, Atlàntida vii. a) fig. L'imatge coruscant de l'estimat... com estela benèfica de dolsor lluminosa, Galmés Flor 126.
    Fon.:
əstέlə (Barc.); estέla (Val.); əstə́lə (Palma).
    Sinòn.:
aup.
    Etim.:
pres del cast. estela, mat. sign.

5. ESTELA f.: cast. estela.
|| 1. Monument monolític en forma de pilar o de làpida, generalment destinat a posar-hi una inscripció.
|| 2. Columna axil de la tija, composta de feixets conductors i teixit conjuntiu.
    Etim.:
pres del llatí stēla, mat. sign. || 1.