Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. estella
veure  2. estella
veure  3. estella
veure  4. estella
veure  5. estella
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESTELLA f.
|| 1. Fragment desprès d'una fusta en tallar-la o rompre-la violentament; per ext., fragment de pedra, de banya o d'altra matèria dura, també desprès per tallament o trencament (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. astilla, raja. Miler de stella de boix, Leuda Coll. 1249. La terra fins que us serva se n'ha d'entrar a estelles com a vaixell podrit, Atlàntida vi. Amb s'os de sa cama escardat o fet astelles, Roq. 38. Son pare feya astelles un tros lluny, Ignor. 36.
|| 2. per ext., Fragment superficial d'una cosa, com ara d'un tros de terra, d'un poble, etc. (Men.); cast. trozo, cacho. L'any 1620 els frares del Socós de Ciutadella van comprar Biniquadrell... No devien estar gaire temps a llevar-n'hi dues estelles a Biniquadrell, i fer-ne dos llocs nous, Camps Folkl. ii, 119.
|| 3. Bocí de soca de l'olivera que serveix per a la reproducció d'aquest arbre (Igualada). De la soca d'una olivera, amb destral i maça, se'n fan quinze o vint estelles, de les quals, sembrades separadament en terra adequada, surten més tard els plançons.
|| 4. Estella morta: nàut., l'alçada del cantell de fora de la quaderna mestra sobre la base del cos de construcció, presa sobre la línia a plom que passa pel punt mitjà de la semimànega; cast. astilla muerta.
|| 5. Mala estella, o simplement Estella: home pervers (Mall.). «No et casis amb aquest homo, que és una mala estella!»
    Loc.
—a) Clavar un cop d'estella: pegar amb un garrot o amb altre instrument feridor (Empordà).—b) Anar fet estelles: anar esparracat (Val.).—c) Fer-se estelles per algú, per alguna cosa: desteixinar-se, esforçar-se extremadament (val.).—d) Tenir d'on fer estelles: tenir recursos, maneres de treure diners, de procurar-se allò que es vol (Mall.). S'Ajuntament no paga perque no té d'hon fer estelles, Ignor. 56.—e) Fer estelles: barallar-se, rompre les relacions amistoses (Mall.). Encara no deu haver desoblidat Na Marieta...—I quant ell se'n anà a Ciutat, que no feren estelles?—Què havien de fer, dona!, Alcover Cont. 319.—f) Treure estella (de qualcú, d'alguna cosa): treure profit; cast. sacar raja.—g) Ferir a l'estella: encertar, ferir en el blanc (Mall.).—h) Fer-se'n l'estella: tenir-ne molt de perjudici, sortir-ne perdent; morir-se (Empordà, Vallès, Barc., Penedès). No cal que pensi en cap negoci en vint-y-quatre hores si no se'n vol fer l'estella, Ilustr. Cat. 1882, 26. Un mal de ventre fort que té l'euga... que si no se li lleva de pressa, prou se'n farà l'estella aviat, Joan Freixes (Catalana, i, 370).—i) D'un cabell fer cent estelles: fer molt d'assumpte d'una cosa insignificant (Olot).
    Refr.
—a) «D'un arbre caigut, tothom en fa estelles» (Mall.).—b) «Qui té socs, fa estelles» (Rojals, Empordà); «Qui té tions, fa estelles» (Segarra, Urgell): vol dir que el qui té finques o altres béns de fortuna, els pot adinerar o trobar qui li deixi diners amb la garantia d'aquells.—c) «Les estelles s'assemblen als troncs»: significa que els fills solen semblar als pares.
    Fon.:
əstéʎə (pir-or., or., bal.); astéʎa (Andorra, Esterri, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); astéʎɛ (Tremp, Ll., Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi).
    Intens.:
—a) Augm.: estellassa, estellarra, estellota.—b) Dim.: estelleta, estelletxa, estelleua, estelliua, estellona, estellica, estellicó, estelló, estelloia.
    Sinòn.:
— || 1, ascla, esquerda.
    Etim.:
del llatí *astĕlla, mat. sign. || 1 (variant del llatí astŭla, mat. sign., per canvi del sufix diminutiu).

2. ESTELLA f. ant.
Estel, astre amb llum pròpia; cast. estrella. Veia lo cel e les estelles, Llull Blanq. 42. Una altra diadema... en la qual ha XII stellas ab sengles pedres de vidra, doc. a. 1436 (Miret Templers 569). En la nit, la primera stella que veuràs, Tirant, c. 245. Aparech la stella als tres Reys, Eximplis, ii, 102.
    Etim.:
del llatí stēlla, mat. sign.

3. ESTELLA f. ant.
Part central de les flassades i altres draps de llana, probablement tota la peça descomptades les vores. Que los taxidors flassaders degen d'aquiauant e sien tenguts metre en les flassades entegres que faran e taxiran sinquanta vias cascuna de XII fils torts de stam, don seran del pinte de sis ligadures e que 'estella hage de ampla de cabistell a cabistell ab compliment de pues dotze palms e quart e que la flassada obrade e treta de taler hage de lonch XVIII palms... Item que les miges flassades hagen e degen hauer quaranta vias o més cascuna de XII fills d'estam tort d'on seran del pinte de sinch ligadures e la estella ab conpliment de pues hage de VIIII palms e mig d'ample de cabistell a cabistell e de larch XII palms, doc. a. 1391 (BSAL, xxii, 211). Que negun tixedor ne altra persona no gos fer ni fer fer negun drap de lana, sia entir o scapoló, qui no sia aytal al mig o al terç o per tot com a les mostres o a les ores, ço és a saber que la esteylla sia agualment feta e cuda, doc. a. 1401 (Perpinyà, ap. Col. Bof. xli).

4. ESTELLA f.,
deformació dialectal de cistella (Segarra, Urgell, Balaguer, Calasseit, Maella).

5. ESTELLA
Llin. existent a Darnius, St. Feliu de G., Barc., Elx, etc.