DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTENDRE v. tr.: cast. extender.
|| 1. Posar tot llarg o pla (allò que està plegat, contret, arronçat). Estendre les ales per a volar. Estendre els braços, les mans, per agafar o arribar a una cosa. Estendre les veles. Vench vent al garbí... qui estès les senyeres totes, Muntaner Cròn., c. 290. Que negun blanquer ne pergaminer no gos estendre pells per les plasses ne per les carreres, doc. a. 1372 (arx. mun. de Barc.). Yo estesí los braços, Metge Somni iii. Y'l fruyt per collir les mans estengué, Passi cobles 81. Se desbrigaven | e despullaven | lo que vestien | e u estenien | per hon passava, Spill 13338. Ab hun torn de paramanys sten les veles, Coll. dames 359. Ni estima peccat de besar-lo sovint ni estendre los braços en lo coll del germà, Alegre Transf. 79. Tot estenent ses ales, Canigó xi. Especialment: a) absol. Posar la roba, paper o altres objectes tot llargs o plans al sol, a l'aire, etc., perquè s'eixuguin.—b) refl. Fer estiraments per deixondir-se. Lo Llop, llevant-se dematí, extenent-se llençà un pet detràs, Faules Isòp. 21.
|| 2. Posar horitzontal; ajaure. Aquell estenent tot nuu en la creu, Passi cobles 104. De llarg a llarg l'estenen en la fossa, Canigó ix. a) refl. Ajaure's. Qual és aquel qu'en loch llenegant ferme | son peu, que tost en terra no s'estengua?, Ausias March, cviii.—b) Matar o estabornir; fer caure de ferida o cop. Ni encara llamp te fira y soflime | y mal ayre't toch, torçó que t'estenga, Brama llaur. 232.
|| 3. Augmentar la llargària o l'amplada d'una cosa. Clam-vos mercè, Sènyer, que vós als meus senys espirituals estenats e examplets lurs térmens, Llull Cont. 148. Rebeu-me dins la tomba... En maior loch no penseu yo m'estenga | del que vós, Fill, pendreu dins en la pedra, Passi cobles 151. Estendre los límits de son imperi, Lacavalleria Gazoph. a) refl. Parlar llargament sobre un assumpte. Huytenament, puix que se stenen en fer rahons, Somni J. Joan 1114. Jo podria estendrer-me en aquesta matèria, Lacavalleria Gazoph.
|| 4. Donar més amplitud a la potència, domini, autoritat, dret, etc. Estendre la vista: dirigir-la al lluny. Per ço que ell hagués acció en l'aygua en la qual s'estesés la sua senyoria ab granea de bontat, Llull Arbre Sc. ii, 343. Negun ban ne establiment no val d'un an aenant, si donchs expressament ne és escrit que vayla e s'estena pus, Cost. Tort. I, v, 10. La qual concessió per virtut d'aquests capítols sia estesa als altres actes, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 213). Per la vostra humilitat vós sou tant estesa e dilatada que fins a la Majestat diuina sient en lo tro e cadira sua sou plegada, Villena Vita Chr., c. 34. Quant en desig d'esser amat m'estench, | yo sent dolor mesclat d'un fret e calt, Ausias March cii. No us vullau a més estendre | del que us basta la procura, Cons. casat 164. Per estendre son regnat, Canigó ix. Veig pobles que lluytant aquí s'extenen, Costa Poes. 24.
|| 5. Posar una cosa sobre una superfície de manera que la cobreixi, o entre dos punts de manera que vagi de l'un a l'altre. E stes sos cabells damunt la cara, Eximplis, ii, 96. Los cims pelats van estenent | com a crespons d'endolament | ombres de lluna, Costa Agre terra 154. Els rengles dels banos... s'extenian per la sala, Pons Auca 26. Niguls brillants s'extenian pel firmament, Penya Mos. iii, 54. Especialment: a) Escampar les garbes damunt l'era per batre-les. Es diu estendre l'erada o la batuda, o simplement estendre.—b) Escampar olives, ametlles, figues o altres fruits perquè s'assequin, s'oregin, no es corquin, etc.
|| 6. Difondre. No deuria voler ni desitjar que sa fama ni son nom s'estesés per tot lo món, Llull Cont. 127. Volria que lur bona fama fos estesa al cel, Genebreda Cons. 96. La ànima... en cascun lloch del cors se estén y li dóna vida, Metge Somni i. Estendre seria molt més la mascara, Proc. Olives 568. Les venes que se estenen per tot lo cors y fins al cervell, Lacavalleria Gazoph. Ves a avisar lo nunci del territori y que estengui la venturosa nova, Vilanova Obres, xi, 265. Una pal·lidesa freda s'estenia pel cel i la terra, Ruyra Parada 60.
|| 7. refl. Ocupar una extensió; estar situat entre dos punts. La devesa del senyor rey que s'estén del camí d'Elna entro al camí del Voló, doc. segle XIV (RLR, iv, 511). Aquella plana se estén molt en llarch y en ampla, Lacavalleria Gazoph. Per les marjades dels baixos s'estenen els camps de Tornamira, Rosselló Many. 172.
|| 8. Escriure, redactar un document. Ab referència a lo certificat se extendrà la partida en el llibre, doc. a. 1766 (Hist. Sóller, ii, 915). Es notari no era dueño d'estendre una escriptura amb quietut, Ignor. 33. Ell mateix serà capaç d'agafar paper y ploma per estendre l'auto, Vilanova Obres, xi, 99.
    Loc.
—Haver-hi roba estesa: haver-hi gent que escolta, especialment infants, que després podrien repetir allò que han sentit (Empordà, Bal.).
    Refr.
—«Roba estesa, sol espera» (Manresa).
    Fon.: əsténdɾə (pir-or., or., bal.); asténdɾe (occ., val.); əsténrə (Ripoll, Solsona, Ciutadella entre persones velles).
    Conjug.: segons el model entendre.
    Etim.: del llatí extendĕre, mat. sign. 1, 2.