Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. estepa
veure  2. estepa
veure  3. estepa
veure  4. estepa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESTEPA f.
|| 1. Planta de diferents espècies de la família de les cistàcies i del gènere Cistus. Les estepes treuen flor, Vilanova Obres, iv, 210. S'oguer s'entretén an es plans d'estepes més que an es turons de càrritx, Aurora, 267. Les espècies principals del nostre país són: a) El Cistus creticus i Cistus laurifolius, de flors blanques; cast. jara, estepa; i el Cistus crispus, de flors purpurines, cast. jara rizada, jaguarzo crespo.b) imatge  Estepa blanca (Cat., Val., Bal.), anomenada també estepa d'escurar (Mall.): el Cistus albidus, de flors rosades; cast. jarilla, estepa blanca. S'empra per a escurar els plats. Preneu estepa blanca e romaní e meteu-ho en una caldera, Dieç Menesc. i, 13. Els tafoners... se renten el cap, els brassos y els peus... amb estepa blanca que un d'ells de bon matí és anat a collir, Rosselló Many. 29.—c) imatge  Estepa negra o estepa borrera: el Cistus salviaefolius, d'olor balsàmica, fulles peciolades i de color grisenc; flors blanques; cast. cisto hembra, tomillo blanco.d) imatge  Estepa negra (Cat., Val.), estepa borrera (Cat.), estepa mosquera (Rosselló), estepa llimonenca (Mall.), estepa morisca (Mall.): el Cistus Monspeliensis, arbust de tronc dret i branques roges i viscoses, com les fulles, que són linears i assentades, i té les flors blanques amb ungla groga; cast. jaguarzo negro. Prin los capcellons tendres de la estepa negre, Flos medic. 67.—e) imatge  Estepa negra: l'espècie Cistus ladaniferus, de flors blanques o tacades de porpra sobre l'ungla, fulles sentades, lanceolades, uninerves (Flora Cat. i, 197); cast. ládano, ledo, estepa negra.f) Estepa rosada: el Cistus roseus, que té la flor color de rosa (Cat., Val.); cast. jara de flor rosada.g) Estepa groguisca: el Cistus flavescens, que té les flors grogues amb una taca negra en cada pètal. (Cavanilles Observ. ii, 332).—h) Estepa llisa: el Cistus laevis, cast. jara lampiña (Cavanilles ibid.).—i) Estepa matagall: el Cistus libanotís; cast. jara con hojas de romero (Cavanilles ibid. 331).
|| 2. Estepa blenera: planta labiada, de l'espècie Phlomis italica Smith (Mall.). És molt ramosa, de fulles gruixudes, peciolades, allançades i truncades; verticils de vuit a deu flors de corol·la vellosa, rosada-purpurina i més llarga que el calze.
|| 3. imatge  Estepa-Joana: planta de la família de les hipericínies, espècie Hypericum balearicum (Mall., Men.). Té les fulles sentades, ovals, obtuses; les flors grogues, solitàries i terminals; el fruit en capsa glandulosa. (Cf. Barceló Flora 86). Bell aubó de la tija galana, | estepa-Joana, | ciprell, romaní, Salvà Ret. 94.
    Var. form.:
estèpera.
    Fon.:
əstέpə (pir-or., or., Maó); estépɛ (Ll.); estépa (València); əstə́pə (Mallorca, Ciutadella); əstə́pəɾə (Ciutadella); əstέpəɾə (Maó).
    Etim.:
d'una forma romànica *stĭppa, ‘planta del gènere Cistus’, que té representants en el cast. estepa, gallec estepa, port. estêva, i que probablement es pot relacionar amb l'it. stipa ‘arbusts’ i amb el llatí stipare ‘amuntegar’ (cf. Joh. Hubschmid en «Museum Helveticum», vii, 222).

2. ESTEPA f.
Vasta planura inculta i estèril, de poca vegetació; cast. estepa. De la desolada estepa russa, Obrador Arq. lit. 26.
    Fon.:
əstέpə (Barc.); estépa (València); əstə́pə (Palma).

3. ESTEPA f.
Tauló de fusta posat de cantell i amb certa inclinació, damunt el qual es construeix una nau o altra embarcació; cast. grada. «Aquest pailebot és nou d'estepa»: es diu d'un pailebot acabat de construir. Abans que sia varat e leuat de les stepes, Consolat, c. 32. E allò sia entès de tota nau e de tot leny qui's faça de nou en les estepes, Consolat, c. 283. Ordonam que'ls mestres majors d'axa... no hagin d'aquí avant estepes, puntalets d'escoha ne algun altre dret qui's donàs..., doc. a. 1377 (ap. Aguiló Dicc.). Foren posades a la drassana stepes per deu galees, Ardits, i, 226 (a. 1391). Sonar e fer alegria lo jorn que fou ficada la stepa de la galera nova, doc. a. 1423 (Arx. Gral. R. Val.). a) fig. E de bon seny no pose ferma stepa | lo mal parler a qui fols mots scapa, Anònim (Cançon. Univ. 244).

4. ESTEPA f. (molt dialectal),
per esteva (Agullana, Besalú, St. Feliu de G.).