Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esternudar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTERNUDAR v. intr.
Fer pel nas una expiració brusca, espasmòdica i sorollosa; cast. estornudar. El malalte... guart-se de moure de tossir e de sternudar, Alcoatí 31 vo. Perque l'ome entre los altres animals molt sternuda?, Albert G., Ques. 90.
    Refr.
—a) «Més val suar que esternudar» (val.).—b) «Esternudar i rascar, tot vol escomençar» (val.).
    Var. form.:
estornudar (Per que fo dit Deus t'aiut quant hom estornuda, Vides Sants ross. 111 vo. Casarme vullch, y prenguenho com vullguen, que cadascú estornuda com Déu li ajuda, Rond. de R. Val. 20).
    Fon.:
əstəɾnuðá (pir-or., or.); astoɾnuðá (occ.); astoɾnuðáɾ (val.); astaɾnuðá (Amposta, L'Ametlla).
    Sinòn.:
oïssar.
    Etim.:
del llatí sternūtāre, mat. sign.