DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTIBA f.
|| 1. Acte d'estibar; cast. estiva.
|| 2. nàut. Conjunt del llast i la càrrega d'un vaixell; cast. estiva. Si alguns mercaders metran en sa nau o en son leny stiba de bótes o gerres buydes per portar en algunes parts, si la stiba irà condreta e si los mercaders no hauran fet preu de nòlit per raó de aquella roba o stiba o gerres..., sia en asalt del senyor de la nau o del leny de pendre quin nòlit se volrà, Consolat, c. 274. El patró... per l'interés de salvar l'estiba y els nòlits de la barca, Penya Mos. iii, 200.
|| 3. nàut. Orde i disposició en què es posen el llast i la càrrega dins la bodega. Desfer l'estiba: llevar la disposició ordenada del llast i la càrrega dins la bodega d'un vaixell.
|| 4. Fer estiba: omplir i deixar assaciat, un aliment, per la seva força alimentícia (Mallorca, Menorca). «S'arròs fa estiba: amb un bon plat d'arròs, no importa menjar res més».
|| 5. Munt, conjunt de coses apilotades (Garrotxa, Empordà, Guilleries, Pobla de L., Vallès); cast. montón. Viu de dins una terribla estiba de serps, Febrer Inf. xxiv, 82. Era que el Roig, amagat derrera una estiva de cuyros arrambada a la porta, havia pres per blanch a las ratas, Pons Auca 169.
|| 6. Conjunt de bótes, barrils o altres recipients destinats a contenir vi, oli, etc. (Penedès, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Priorat, Val.); cast. pipería. «No tinc bona estiba per a aquesta collita».
|| 7. Senalla o cabàs gran per a transportar o contenir peix o altres coses (Camp de Tarr., Val.); cast. capacha. El lloch era apretat, y tots estaven com a sardinetes en estiba, Rond. de R. Val. 46. Carregada altre cop l'estiva buyda del carro, Querol Her. cab. 340.
|| 8. nàut. Bodega; departament del vaixell, sota coberta, per a depositar-hi el llast i la càrrega; cast. estiva. Escambells amagats com les estibes de les conques dels vaixells, Aguiló Fochs foll. 89. Els altres passetjers... estaven dins la cambra o dins l'estiba, marejats, Penya Mos. iii, 113.
|| 9. fig. Repòs, pau, tranquil·litat de vida (Tortosa). «No tinc estiba a cap banda».
    Refr.—a) «Lo que hi ha en l'estiba és peix, que lo demés és peixquera» (Val.).—b) «L'estiba fa el vi, i el vi fa l'estiba»: vol dir que el contacte íntim influeix mútuament entre coses i persones. (Camp de Tarr.).
    Fon.: əstíβə (or., bal.); astíβa (val.).
    Etim.: derivat postverbal de estibar.