Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  estibar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTIBAR v. tr.
|| 1. Posar compactament; cast. apretar. Amagaren-s'i ab ell cerca mil hòmens, los quals estaven tant estibats que ab gran pena hi cabien, Crònica Carbonell, 25 vo. (ap. Aguiló Dicc.). Farets fer un gran cauall de aram, axí que almenys hi puxen esser estibats mil cauallers, Hist. Troy. 302. Que el seu sogre disposés d'un ventrell de voltor, a fi de poder-hi estibar requisits de tota mena, Pous Nosa 164.
|| 2. Col·locar mercaderies o altres coses ordenadament unes damunt les altres; cast. arrumar, estivar. No gos compondre o estibar lenya a la ribera de la mar en alt més auant de dues canes, doc. a. 1375 (arx. mun. de Barc.). Los cossos... los estibaven axí com los mercaders fan les mercaderies en les naus, Decam. i, 45. Els arreplegàvem de l'arpó i del salabret amb les mans i els estibàvem a la galleda, Ruyra Pinya, i, 30. Especialment: a) nàut. Carregar un vaixell col·locant ordenadament les coses que ha de transportar. En aquell loch on la dita nau estibarà, Consolat, c. 68. Mariners són tenguts... d'estibar la roba e los hauers e de carregar, Consolat, c. 180. Lo senyor del leyn... deu fer estibar aytant com conega que el leyn ne puxa portar, Cost. Tort. IX, xxvii, 22. Un altre que ve de Cette y atraca tot estibat de llenyam y pipes buydes, Ignor. 32.
|| 3. Carregar molt; omplir completament un vehicle, un recipient qualsevol; cast. atiborrar, rellenar. «Han arribat dos tramvies estibats de gent». Dos cofres grans e una caxa stibats de diuerses robes, doc. a. 1396 (Arx. Cor. Ar., reg. 2238). Tenian unes llibreries estibades de toms que s'han podrit, Ignor. 64.
|| 4. Col·locar i embalar per al transport; posar objectes dins els recipients que han de servir per a transportar-los; cast. embalar. Per cordes, sarpelleres e palla a obs de estibar los dits retaules, doc. a. 1367 (Rubió Docs. Cult. ii, 154).Estibar les xarxes: posar-les dins la barca en lloc apropiat per a emprar-les en la pesca.
    Fon.:
əstiβá (pir-or., or., bal.); astiβá (occ.); astiβáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí stīpare, ‘atapeir’.