DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTIL m.: cast. estilo.
I. || 1. Punxó per a escriure o dibuixar damunt una superfície blana. Plena d'inscripcions | ... | a punta d'estil, | a punta de glavi, Oliver Obres, i, 192.
|| 2. ant. Arma llançadissa punxeguda i de llargària variable, que s'usava principalment en les competicions cavalleresques per tirar a taulat; cast. estilete. Si que'l senyor rey... tragué a taulat tres estils a cada carrera, Muntaner Cròn., c. 140. E l'almirall tantost feu arborar un taulat molt alt...; mas per cert lo senyor rey En Pere e lo rey de Mallorques se'n llevaren la flor de tots quants n'i havia per tostemps, e tirava cascú d'ells tres estils e una taronja, e l'estil darrer era tan gros com una asta de llança, e tota hora los dos primers sobremuntaven gran cosa al taulat, Muntaner Cròn., c. 155.
|| 3. Agulla o busca de rellotge de sol.
|| 4. bot. Part del pistil situada entre l'ovari i l'estigma.
II. || 1. Manera d'expressar el pensament en el llenguatge oral o escrit. Li féu la seguent restitució en stil de semblants paraules, Tirant, c. 362. Emprès he... scriure llur tall e mostrar, no subtilment, sols rimat portant l'estil, les dones tenir en vil, Spill 18. Ab un estil tan elegant, perfet y dolç, Viudes donz. 827. Estil familiar,—poètic,—al·legòric,—sublim,—vulgar, etc.
|| 2. Forma característica d'execució de les obres d'un artista, d'una nació, d'una escola, d'una època, etc. Estils arquitectònics: estil dòric,—corinti,—romànic,—ogival,—plateresc,—barroc,—egipci,—àrab,—renaixement,—Imperi, etc. Les portes són de bresil... fetes per nouell estil, Turmeda Diuis. 8. Lexant a part l'estil dels trobadors, Ausiàs March. Claustres d'estil feixuc i barbre, Canigó ix. La segona de les sales... era d'estil pompeyà, Rosselló Many. 233.
|| 3. Manera característica d'obrar; pràctica usual o acostumada. Seguint lo stil militar, doc. a 1472 (Misc. Rubió, iii, 21). Enfastijat, molt enujat, mudí d'estil, Spill 3048. Hi des que'l món dura, s'és vist tal stil, Proc. olives 1402. Per no esser estil ni consuetut semblant cosa, doc. a. 1713 (Hist. Sóller, ii, 300). Entrats a la Aula Capitular y asentats en la forma de estil, doc. a. 1760 (BSAL, ii, 343). Lo rey En Pere... al estil seu | los mots de dret, justícia y Déu | bé profanava, Costa Agre terra 88. Si veure ets infants voleu | fiys llegítims de la creu, | donau-los estils cristians, Penya Poes. 100. Posaria mals estils y en surtiria perjudicada, Vilanova Obres, xi, 154.
|| 4. Manera en general. En Orient | tres reys gentils | pels nous estils | que en lo cel veren | lo conegueren, Spill 11545. Per cap estil: de cap manera. Per tot estil: de tota manera. Per l'estil: a manera, a semblança (de tal o tal cosa). Per cap estil del món sabia endevinar aon se trobava, Rosselló Many. 230. Mirau per quin estil ara es consums tornaran pujar, Ignor. 64. Una parada d'encant per l'estil de les de Bellcaire, Pons Com an., 50. Córrer per un estil, o per un mateix estil: anar de la mateixa o semblant manera. «¿Com està ton pare?—Està per l'estil»: per l'estil d'abans, de la mateixa o semblant manera que abans.
    Refr.—a) «Val més penjar un home que posar un mal estil» (Mall., Eiv.).—b) «Estil i pràctica fan llei» (Val.).
    Fon.: əstíɫ (or., bal.); estíɫ (occ., val.). En el llenguatge més vulgar es diu istíl.
    Etim.: del llatí stilus, mat. sign. I || 1.