DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTIMACIÓ f.
Acte d'estimar.
|| 1. Valuació; judici o càlcul del que val materialment una cosa; cast. justiprecio, aprecio. Si restituyrà aquella cosa, de la estimació que aquela cosa valrà, deu donar a la Cort la quinta part, Cost. Tort. I, v, 2. Feta extimació de la cosa donada, Ordin. Palat. 214. Lo altra qui sia argenter perito el qual hage de fer estimació del quilat de dit or y plata, doc. a. 1674 (BSAL, iii, 70).
|| 2. Acte de considerar valuosa o digna de consideració una cosa d'importància no material, un acte, etc.; judici i facultat de conèixer la vàlua moral; cast. estimación, estima. Aquelles sien millors segons estimació vostra, Genebreda Cons. 85. De aquestes virtuts dites les dues són en lo cor, ço és stimació e memòria, Eximplis, ii, 350. Fent-li molta estimació de la mercè los havia feta, Rúbr. Bruniquer, v, 318.
|| 3. Amor; adhesió de la voluntat; cast. amor, cariño. Lluiten de mort l'estimació i la pàtria, Canigó ii. Sentia fonda estimació, Rosselló Many. 123. Era la primera estimació, Vilanova Obres, iv, 8.
    Fon.: əstiməsió (Barc., Palma); estimasió (Val.).
    Etim.: pres del llatí aestimatiōne, ‘acte d'estimar’.