DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESTIMBAR v. tr.
Llançar cap avall de gran altura (pir-or., or., occ.); cast. despeñar. De tot en tot desesperat cuydà stimbarse dalt abaix d'una penya, Hist. Garí 10. De sa escala de cingles sospesos l'estimbà al mar bullent de sofre, Atlàntida i. Va rodolant com carro que s'estimba, Canigó xii. D'un mercader mallorquí | que ell estimbà de les penyes, Costa Trad. 99. L'escometíem des de dalt estant a pedrades i estimbant-hi rocs al damunt, Ruyra Parada 51.
    Fon.: əstimbá (Conflent, Cerdanya, Ribes, Ripoll, Empordà, Bagà, Pobla de L., Plana de Vic, Costa de Llevant, Vallès, Barc., Camp de Tarr.); astimbá (occ.).
    Sinòn.: esbalçar, espenar.
    Etim.: derivat de timba.

2. ESTIMBAR v. tr.
Estojar dins l'estimbori o altre lloc arreconat (Mall.).
    Fon.: əstimbá (mall.).
    Etim.: probablement de estibar, modificat per influència de timba o de estimbori.