DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTINTOLAR v. tr.
Apuntalar; posar una cosa de manera que una altra la sostingui en una posició no horitzontal, impedint que caigui (Olot, Empordà); cast. apuntalar, apoyar. «Per alçar-me m'havia d'estintolar en el bastó». «El qui no es pot tenir dret, s'estintola a la paret». «La vella s'estintolava amb la seva filla». «Estintola't amb el que has menjat, que no me n'has pas convidat»: es diu a un qui per mandra s'estintola amb una altra persona (Palafrugell). Ve a estintolar a la barana d'un terradet el seu tauló, Ruyra Parada 117. Hagué d'estintolar-se a la paret per no caure, Pous Nosa 188.
    Fon.: əstintulá (or.).
    Var. form.: estantolar, estontolar.
    Sinòn.: estalonar, apuntalar, apoiar (castellanisme), recolzar.
    Etim.: del llatí *stantŭlare, ‘fer estar dret’.