DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTIPULAR v. tr.
Convenir una cosa i fer-la constar en un contracte; cast. estipular. Per aquells a qui's pertayn o pertàyner se porà en esdevenidor, stipulant et legitimament reebent, doc. a. 1357 (Miret Templers 411). Fer contractes e pactes e encara stipular, doc. a. 1418 (Col. Bof. xli). Lo qui és menor de edat no és obligat a lo que ha promès estipulant, Lacavalleria Gazoph. Fàtima estipulava amb Xantipa un formidable ajut econòmic, Espriu Lab. 142.
    Fon.: əstipulá (Barc., Palma); estipuláɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí stipŭlari, mat. sign.