Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  estirar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESTIRAR v. tr.
|| 1. Sotmetre una cosa a l'acció de dues forces que tendeixen a allunyar llurs punts d'aplicació allargant-la, estenent-la, posant-la tibant o traient-la del seu lloc; cast. estirar, tirar. Tirant-li los braços, estiraven-se los nervis, Sermons SVF, ii, 175. Los bolquers... los estiraua tant com podia perque bastassen a cobrir los peuets del senyor, Villena Vita Chr., c. 65. Per apartar | l'estil de larch | descolle l'arch | e pus no'l stire, Spill 9582. El fil encerolen | y ab l'alena ja | dins la pell el passen | y estirant-lo van, Penya Poes. 232. Es pintoretxo agafa es llansol... l'estira a un gran bastiment, Ignor. 71.
|| 2. Fer força per portar cap a si una cosa; cast. tirar. Per l'altre bec l'estira hermosa dama, Canigó ii. Té tres infants que l'estiren y tots demanen pa, Ignor. 56. Sento que m'estiren l'americana, Ruyra Parada 89. Estirar els cabells: agafar-los fent força en sentit contrari al de llur arrel. Estirar les orelles a algú (per castigar-lo). Estirar la cua a un animal. a) fig. Atreure. Endiumenjar ets objectes y productes de manera que pugan figurar amb bon efecte y estirant sa curiosidat des compradors, Roq. 10.
|| 3. Dilatar, estendre amb força; cast. estirar. Quan lo braç per amarrar-s'hi estira, | altra onada el sepulta, Atlàntida, introd. Va alzinar-se tant com pogué alçant el cap, botint el pit i estirant les cames, Ruyra Parada 28. Estirar-se la roba, la goma, etc.: dilatar-se, fer-se més llarga o més ampla. Estirar el pas: allargar les passes per fer més via. a) refl. Allargar-se, posar-se horitzontal. Uns, fatigats de la jornada, s'estiren per sota els porxos i per damunt dels pedrissos, Caselles Mult.30.
|| 4. Fer llarg en un compte; posar o suposar una quantitat més grossa; cast. estirar. Sense estirar massa, podria treure més de doscentes lliures, Rosselló Valldem. 59. «El padrí ha donat dues pessetes al seu fillol; no s'ha estirat gaire!»
|| 5. refl. Créixer molt i ràpidament; cast. estirarse. «Aquest noi s'ha estirat molt!»
|| 6. refl. Progressar, especialment en l'aspecte exterior, en la bona presentació, en els modals. «Era un jove molt tímid, però ara s'ha estirat».
|| 7. refl. Aclarir-se el temps, asserenar-se; deixar d'esser plujós. «El dia s'ha estirat, encara podrem sortir a passejar».
    Loc.
—a) Estirar-se els cabells: manifestar desesperació o gran disgust.—b) Estirar-se els galindons: caminar de pressa. Qui la vol veure s'ha d'estirar es galindons per anar-hi, Alcover Cont. 11.—c) Estirar-se ses cames: passejar.—d) Estirar la pata o els potons: morir.—e) Estirar la cama al gos: fer migdiada (Anglès).—f) Estirar els correigs: fer moltes economies, reduir les despeses—g) Estirar la brilla o les regnes a qualcú: tenir-lo subjecte, no deixar-lo amb massa llibertat.—h) Estirar l'orella al gat: jugar a les cartes (Ribera d'Ebre)—i) Estirar més els peus que el llençol o que la flassada: extralimitar-se.—j) Estirar més el braç que la mànega: fer ostentació d'una riquesa o posició social falsa.—l) A tot estirar: com a màximum, comptant a l'engròs.
    Refr.
—a) «Estirant, se romp»; «Tant estiren la corda, que a la fi es romp».—b) «Tothom estira cap a ell»: vol dir que generalment regna l'egoisme.—c) «Qui està maleit, que s'estiri es faldar de sa camia» (Men.).—d) «Sempre s'estira, com sa veta d'es marxando»: es diu d'una cosa elàstica, i principalment de la justícia dels homes (Men.).—e) «Qui s'estira més que el llençol, mostra els peus» (Mall.).
    Fon.:
əstiɾá (pir-or., or., bal.); astiɾá (occ., Maestr.); estiɾáɾ (val.).
    Etim.:
del verb romànic *tirare, d'origen desconegut (cf. REW 8755), amb el prefix ex-.